Vernissatge “25 pintors gaudint… l’eternitat” (3 juny 2011)

“25 pintors gaudint… l’eternitat” són vint-i-cinc pintors coneguts nostres que, havent ja marxat del temps —per uns dies— els hem fet tornar al temps.

La Sala Rusiñol serà sempre també la seva llar: la Sala Rusiñol s’ha construït amb la bellesa de llurs obres.

L’Ignasi Cabanas presenta aquesta exposició, que és com el tercer acte del programa commemoratiu dels nostres 25 ANYS. «Les obres que ara exposem són de pintors que han treballat amb nosaltres, amb els qui vàrem establir amistat: volem honorar-los. Ells formen part de la nostra història!».

L’Ignasi —a manera d’homenatge— va voler adreçar-se amb una carta oberta al nostre enyorat Francesc Galí (de l’Associació Internacional de Crítics d’Art). «Estimat Francesc: Estic segur que va ser la Providència qui et va portar a la nostra Sala en aquella primera exposició d’en Manel Bordallo, a l’estiu de 1986. Quin respecte que et tenia cada vegada que et telefonava o quan venies a aquelles primeres exposicions! Eres, per a mi, una persona misteriosa, intel·lectual, sàvia, intel·ligent, culta, intrigant, que coneixia tots els entrellats d’aquest particular món de l’art (…)».

Les paraules d’en Josep Mª Cadena, periodista i crític d’art, foren en primer lloc adreçades a nosaltres: «Aquesta exposició demostra el tarannà de la Sala Rusiñol: una actitud d’estar agraïts i contents pel que s’ha fet en vint-i-cinc anys. Heu participat de l’art procurant entendre les particularitats d’uns i altres». Una “sala” d’art, com és la Rusiñol, és lloc per a l’amistat i coneixença particularitzada entre pintors i admiradors.

Josep Mª Cadena va fer esment —un per un— dels 25 pintors que, tot gaudint ara de l’eternitat, estan exposant amb nosaltres. Per a cadascun d’ells va tenir un breu comentari o, si més no, alguna “pinzellada”. Personalment, en Cadena va tenir tracte directe amb divuit d’aquests pintors…