Hem inaugurat l’exposició de Malvehy

“Visions urbanes” és el títol de la mostra que ahir es va presentar a la Sala Rusiñol.

Eduard Malvehy és un artista que ja forma part de la història de la Sala Rusiñol.

L’acte de presentació ha estat iniciat pel director de la Sala. Ignasi Cabanas ha destacat que l’any 1998 va presentar per primera vegada una exposició de l’artista a la galeria i que aquesta exposició que ara es pot visitar a la Sala Rusiñol és la número 7 de caràcter individual.

També ha recordat que l’artista ha estat present en dos moments importants per la galeria d’art, com va ser l’exposició del 25 aniversari i a l’any 2000 quan, amb el canvi de mil·lenni, es va editar “Pintors” un extens volum que recull obra d’un destacat nombre d’artistes. A l’exemplar, Francesc Galí va ser un dels encarregats dels comentaris crítics, del qual va voler donar lectura al dedicat a l’artista que ara ens ocupa, i que té total vigència.

Plantejar-se l’obra plàstica amb rigor intel·lectual pot ser una de les claus que ajuden a entendre i gosar una pintura, com la que realitza Eduard Malvehy, que dóna imatge a una realitat -totes li valen- envoltada de silenci, poesia i quasi misteri.

Temes urbans, paisatges i marines són els que, junt al de natures mortes, acostuma a representar dintre d’una singular estructuració en la qual la composició, el pla i els volums, cobren creativa interpretació sense que l’objectivitat figurativa perdi sentit com a representació. Motius que desenvolupa mitjançant una configuració ordenada dintre d’arquitectònics límits -fets presents a través del dibuix i la taca- que accepten la coloració de la llum, base important del seu quefer representatiu.

Trasllat de la realitat del model al de la seva pintura que, a més de realitzar-lo -instal·lant-lo- a través d’un dibuix ben assentat, ho fa afegint una coloració descriptiva lliure de semblança i d’accents, arribada d’una paleta entonada dintre d’una escala de tons que creix i decreix natural, sense brusquetats, en expressió del silenci amb què acompanya allò que pot contemplar-se com a realitat somniada.

Una molt personal composició és la que posa en joc a les seves obres: verticalitat i la consecució de la sensació de volum es donen cita formal en la seva realització. Linialitat i cos de les formes que la llum, d’una manera també natural, s’hi posa conseqüent al protagonisme de la seva configuració. És, aquesta, una de les formes que Eduard Malvehy empra per a deixar-hi -sense sorolls cromàtics però sòlidament construïdes- unes mostres inequívoques de la subjectivitat i sensibilitat amb què deixa feta la seva pintura.