Inaugurem exposició de Miquel Cabanas

Dijous 2 de desembre a les 19 h, exposició d’obra inèdita de l’artista per cloure el 35 aniversari de la Sala Rusiñol

La família de l’artista Miquel Cabanas (1916-1995) presenta una col·lecció d’obra inèdita que recull obres que daten des de 1975 fins el 1994, un any abans del seu traspàs.

Nascut al barri de Sants (Barcelona), el 10 de setembre de 1916. A l’edat  de sis anys es traslladà a Sant Cugat del Vallès. Eren cinc germans, i ell era el més petit dels tres nois.

Als tretze anys, el 1929, entra d’aprenent al taller de pintura d’Antoni Petit Marsal, a Barcelona, i als catorze anys participa en la Primera Exposició d’Art Local celebrada a Sant Cugat.

Del 1930 al 1933, assisteix a l’Escola de Mestres Pintors de Barcelona i obté durant tres anys seguits el Primer Premi de Decoració. També guanya un concurs de cartells contra accidents, organitzat per la mateixa Escola i, el 1934, resulta guanyador del concurs de cartells Fira i Festes de Sant Cugat.

Compaginà la seva vocació artística amb la seva activitat a la Colla de Bastoners, la seva participació com a actor de teatre i la seva afició al ciclisme.

Del 1934 al 1936 és alumne de l’Acadèmia Baixas i de la Llotja de Barcelona, uns cursos que ha d’interrompre arran de l’esclat de la Guerra Civil. Lluita al costat de la República a la batalla del Delta de l’Ebre. El 1939 s’en va a l’exili cap a França i és internat en els camps de refugiats de Saint-Cyprien. Del 1939 al 1942 farà el servei militar a Aranjuez.

Retornat a Barcelona entra d’oficial al taller de cartells i decoració de Joan Queralt Oliva,   i el 1943 s’estableix com a pintor decorador a Sant Cugat del Vallès.

El 1951 es casa amb Adelina Castells Fàbregas. Tindran tres fills: Ignasi,  Frederic  i Maria Rosa.

El 1970 exerceix de professor de pintura a l’Escola Municipal de Belles Arts de Sant Cugat del Vallès. Des d’aquesta data i fins el 1981 també com  a Mestre de Taller, Tècnic de Procediments Pictòrics de l’Escola Internacional de Pintura Mural Miquel Farré, ubicada al Monestir de Sant Cugat, fins a la seva dissolució.

L’any 1974, el 18 de març, quan estava pintant uns rètols fora del seu taller, va patir una embòlia cerebral i en va sortir miraculosament.

A partir d’aquest fet ja mai més no va ser pintor de parets i es va poder dedicar per complet a la seva creativitat pictòrica i poètica.

L’any 1977 realitza la seva primera exposició individual i se li atorguen nombrosos premis. Entre les seves exposicions cal destacar la d’Homenatge que fou exhibida a la Sala Cultural de la Caja de Madrid de Barcelona.

En el camp literari obté, entre d’altres, la Primera Menció Honorífica als Jocs Florals de Barcelona del 1981 i a Sant Cugat del Vallès més d’un cop la Flor Natural, l’Englantina i la Viola, així com assolí el títol de Mestre en Gai Saber.

L’any 1985, la desapareguda galeria d’art Febo de Sant Cugat, li dedica una exposició individual.

La primera exposició que presenta a la Sala Rusiñol data del 1987. Des d’aquell moment ha estat un referent i el públic sempre s’hi abocà a la seva obra. Aquell mateix any, el 17 d’octubre, morí la seva esposa, l’Adelina i el 22 d’agost del 1990 la seva filla, Maria Rosa. Això significà per ell un molt dur contratemps que gràcies a la pintura i a la poesia va poder suportar.

L’any 1990 es publica el llibre “Voliaina dotze tries de poemes”, pel seu fill Frederic, que va ser presentat a la Sala Rusiñol.

L’any 1991 se li dedicà el I volum de la col·lecció “Homenatges Rusiñol” escrit per en Francesc Galí acompanyat d’una extraordinària exposició que resultà un gran éxit.

Finalment, l’any 1994, la ciutat el guardona com Santcugatenc de l’any per la seva trajectòria humana i artística. Morí a Sant Cugat del Vallès, el dia 13 de maig del 1995. Aquell mateix any, es publicà “El llibre blau, passaport a l’eternitat” de l’editorial Columna i l’Ajuntament de Sant Cugat ubica als jardins del Monestir un bust de la seva persona, escultura feta pel seu fill Frederic.

Un any després la Sala Rusiñol publica el “llibre 10 anys de pintura” escrit per Francesc Galí i Zeneida Sardà, acompanyat d’una exposició que recull la pintura dels seus darrers deu anys. L’any 2005, tot commemorant el desè aniversari del seu traspàs la Sala Rusiñol organitza una Exposició-Homenatge.

Al maig de 2010, com a santsenc, a les Cotxeres de Sants, se li ret homenatge amb l’exposició “Antologia Íntima”, mostra formada per dibuixos i passatges poètics. Núria Feliu, durant la inauguració recità diversos poemes seus. Aquell mateix any es publica el volum “Antologia Íntima”.

L’any 2016, el 2 de desembre, s’inaugura l’exposició “El Sant Cugat de Miquel Cabanas” amb la que se li ret homenatge en el centenari del seu naixement. I cinc anys després, avui, també un 2 de desembre, li dediquem aquesta exposició d’obra inèdita per cloure les celebracions del 35 aniversari de la Sala Rusiñol.

Visita l’exposició completa a www.salarusinyol.net

One thought on “Inaugurem exposició de Miquel Cabanas”
  1. Thank you for your sharing. I am worried that I lack creative ideas. It is your article that makes me full of hope. Thank you. But, I have a question, can you help me?

Leave a Comment