Imatges de la inauguració

La historiadora i crítica d’art Imma Pueyo va fer una anàlisi de l’obra. Aquí la tens:

• 

Tomàs Sunyol presenta aquesta tardor de 2021 una sèrie d’obres, realitzades recentment, de pintura a l’oli sobre una superfície de tela o fusta texturada en les que podem observar com desenvolupa el seu llenguatge artístic bàsicament abstracte, geomètric, amb lleugers apunts figuratius.

És un treball que mostra dues maneres de percebre l’espai pictòric: per una banda en algunes peces traça punts de fuga, dibuixa lleugeres perspectives i en d’altres projecta una visió frontal plana. Ho fa amb un llenguatge auster, un estil simplificat i en ambdues opcions s’observa com la intenció és depurar les formes, amb l’objectiu d’eliminar qualsevol obstacle entre el pintor i la idea, entre la idea i l’observador. Es tracta de treure l’accessori, de simplificar i aportar claredat a la imatge.

En destaca la singularitat plàstica de cadascuna de les obres, així cada pintura es manifesta amb una existència autònoma, com un món d’art concret en si mateix. Tomàs Sunyol és expert en crear diferències a partir de les proporcions dels camps cromàtics, la distribució, la relació i la intersecció entre els colors, es a dir, la proximitat i complicitat entre els veïns que configuren un àmbit compartit.

Les composicions són obertes, estructurades per formes rectangulars horitzontals i en paral·lel, com si fos una secció transversal de tres o quatre nivells, en les que destaquen els considerables camps de color. En els quadres amb perspectiva, la comprensió del contingut es més fàcil. En les obres amb visió frontal, per no perdre’ns l’autor aporta referents com són els petits rectangles lluminosos que, al ser verticals i sobreposats en les bandes cromàtiques, fan un efecte arquitectònic. Representen portes de llum obertes a l’interior del mur dins les quals hi ha vida. Delimiten la il·lusió d’un espai interior i segons el període i el context en que s’han pintat aquestes obres, ens poden evocar aspectes dels carrers urbans durant el confinament.

El color és primordial de manera que regula els efectes visuals , ordena l’espai i crea una continuïtat física. L’espectador pot imaginar-se com l’espai cromàtic continua a banda i banda de l’obra. En els tríptics, per exemple, es pot observar com, malgrat la separació entre les peces, l’ull percep una unitat temàtica. Els espais cromàtics densos i uniformes són també un vehicle de comunicació d’emocions i de significats: el vermell associat amb l’emoció/ la passió/el perill, el groc evoca sentiments de felicitat, el blau de tranquil·litat.

Tomàs Sunyol vol que l’espectador vegi l’espai urbà a la seva manera, des d’una mirada ràpida, intensa, propera a allò que l’envolta. S’inspira en un espai d’experiència, els carrers de la seva ciutat: Badalona i el que pretén es comunicar sentiments i emocions humanes. El tema que titula VEÏNS es defineix a través d’una metàfora difícil: representar en el limitat espai plàstic una relació sense temps entre la dinàmica urbana i la relació entre les persones que habiten una determinada vila i que pot integrar vivències, generar tensions, silencis. Composició i color es fonen per donar el significat a l’obra. Cal felicitar a Tomàs Sunyol per mostrar-nos una visió urbana personal i contemporània positiva, plena de vida i convidar-nos a compartir-la obrint les portes a la seva mirada diferent.

• 

• 

•