Inauguració Custó-Manel Doblas (12 desembre 2019)
En vísperes del Nadal arriba una exposició “singular” (parlant irònicament). Una exposició amb dos artistes (marit i muller, que compleixen 40 anys de matrimoni): en Manel Doblas i la Pepi Custó. Havien fet una altra exposició conjunta ja fa 20 anys!
En Manel Doblas el recordem com el pintor de les estacions i vies de tren, sempre jugant amb les perspectives (les vies paral·leles que tendeixen a juntar-se en la llunyania). Ens ha sorprès amb un canvi de temàtica, però no d’estil. Ara trobem diverses panoràmiques de Barcelona (amb edificis, carrers i barris vistos en perspectiva) i quadres d’interiors de cafès-bar (amb taules i rajoles també en perspectiva). Temes diversos, però és ell mateix, en Doblas.
En Josep Mª Cadena afirma que estem davant de pintures diferents, cada pintor amb la seva personalitat, però coincidint en afeccions col·lectives. En Manel pintant ferrocarrils i llocs de reunió social (bars, cafès, casinos) representa una societat que vol crèixer, que vol manifestar-se i que s’organitza, amb volutat de conversa (quin millor lloc que la cafeteria!). La pintura de la Pepi hi confluix, tot i que sota un altre aspecte —més aviat a través de l’afirmació de la feminitat—: les dones que agafades de la mà miren cap a la immensitat… De la unió es fa la força… d’aquí surt el progrés de la humanitat.
Preguntat en Manel per si estava vivint una tansició, va explicar que un pintor passa per etapes i cicles, durant els quals li interessen “noves coses”, però sense abandonar del tot el que ja estava fent. Indagar, investigar…: és part de la tasca del pintor, és una manera de rejovenir-se!.
En relació al clàssic tema de les vies de tren d’en Manel, el pintor va dir: «Les vies sempre seran les vies, són camins…». En aquest moment intervingué el Sr. Cadena apuntant: —«El que vols dir és que no estàs en “via morta”»….
