“4 anotacions d’en… Cruañas”

Respostes ràpides de l’artista, sense “cercar 3 potes al gat”

• Tu? (nom, naixença i el que vulguis): Josep Cruañas Fages; nat a Maià de Montcau, el 1942. Fill de Miquel i Carme. La meva dona és Mª Carme, els dos fills: Marta i Miquel.

• Una virtut teva a destacar?: Potser l’amistat.

• Un punt feble teu a reconèixer?: Sóc polèmic, polemista i provocador. Faig molt “d’advocat del diable”.

• El teu plat preferit? (per a qui desitgi convidar-te): Cuina casolana tradicional.

• Un record de la teva vida?: Capmany (Alt Empordà): és el meu racó actual.

• Un lloc d’aquest món?: El meu interior. Però com a lloc físic: l’Alt Empordà.

• Un llibre?: Els Poemes de Ramon Gaya” (escriptor i gran pintor).

• Un escriptor?: Antón Chéjov.

• Del “setè art”: una pel·lícula?: “Ciudadano Kane”.

• Una afició?: La pintura és més que una afició. Jo diria que la meva afició són les tertúlies.

• Un somni?: Tenir tot el meu entorn familiar i d’amics en harmonia.

• Què és l’art?: Totes les definicions que s’han fet de l’art i totes les que falten per fer… —Però, què és per tu l’art? Abans que l’art, prefereixo referir-me a la pintura: en concret, és l’eix entorn el qual gira la meva vida. M’agrada més que em diguin pintor que artista.

• Per a Plató, la bellesa és la crida d’un altre món per a rescatar-nos de la caverna on vivim (què et sembla?): És una frase molt bonica que no sé si explica tot el que és la bellesa.

• T’has trobat amb la Bellesa (així, amb Majúscula)?: Sí. Tot el que es refereix a la sensibilitat i que causa emoció: potser una criatura, potser una pintura…

• El teu mestre?: Tolts els pintors que he conegut i he vist: els bons i els menys bons. De tots n’he après. Podria dir noms, però me’n descuidaria d’algun…

• T’identifiques amb alguna escola de pintura?: Sóc hereu de la tradició de la pintura figurativa. Però els “ismes” (cubisme, expressionisme…) m’han influït. Em qualifiquen d’expressionista contingut. Jo comparteixo la següent dita: “Allò que no és tradició és plagi”. En Ramon Gaya deia que la pintura no s’inventa, sinó es continua.

• Un pintor a qui admires?: No en diré cap de proper… però Rembrandt… Dir-ne un em sembla una malifeta: és una injustícia, ja n’hi ha molts…

• El teu primer record del món de l’art?: Una imatge bonica: un pintor que pintava al pont de Besalú en un dia nevat. Jo tindria 12 o 13 anys. Aquest primer impacte que va ser important.

• La teva primera alegria en l’art?: Una: jo tenia 13 anys, i al capellà del meu poble (Mn. Bastons) li vaig voler regalar un dibuix, però em va dir: —El que es regala no té valor. I me’l va comprar.

• La teva primera exposició?: A Vic, a la galeria Ausart. Tenia trenta, l’any ’72.

• El teu estil?: Post impressionista. Són etiquetes. Ramon Gaya renegava dels estils; el pintor ha de tenir personalitat. Precisament perquè hi ha barreja d’estils, cal ressaltar la personalitat.

• El teu color?: No tinc colors, tinc tons (colors treballats). Games vermelles i negres (i les seves barreges), els càlids.

• El teu tema?: Paisatge urbà, civilitzat. Tot allò en el que es veu la mà intel·ligent de l’home.

• Ens dius quelcom més? (el que vulguis del que vulguis): Podria parlar dies sencers…

• Alguna altra pregunta? (que desitgis que et fem): No. Senzillament dir que m’ha agradat aquest perfil.