Exposició Baqués a la premsa

És la primera exposició d’homenatge al pintor després de la seva mort ja que encara va participar als participatius de l’anterior, a Girona.

Mariano Martínez, de elCugatenc, ha dedicat aquest article sobre l’exposició:

“Ja s’ha obert a la Sala Rusiñol l’exposició homenatge a Josep Baqués, quan s’ha complit poc més d’un any de la seva mort, al gener del 2021. És el primer homenatge, perquè l’exposició anterior es va fer a Girona, a l’abril de 2021, però la preparació de la mateixa, que va durar 2 anys, va comptar amb la seva col·laboració. Aquesta exposició celebra el 36è aniversari de la Sala Rusiñol.

Josep Baqués, recomanat pel crític d’art Francesc Galí, va exposar en vàries ocasions a aquesta Sala; al 1999, 2009 i 2015; i va ser una de les figures consagrades amb què compta la galeria d’art.

A l’acte va assistir la seva filla, Lídia Baqués. En representació de la família va dir unes paraules en record del pare desaparegut als temps foscos de la pandèmia, que va impedir l’acomiadament que els seus desitjaven. Va destacar la gran capacitat de treball del seu pare, que va pintar quasi fins al final de la seva vida, i la trajectòria de dissenyador gràfic primer i com pintor després. Va mencionar també el seu estil, deformació de la realitat, però sense perdre el referent, la gran imaginació per transformar la realitat i el domini del dibuix.

A la Sala s’exposa una selecció de l’obra de Baqués corresponent als últims 15 anys i és una bona mostra de l’obra de maduresa, l’obra que el va consagrar internacionalment i el va convertir en una figura destacada de la seva generació. El primer que sorprèn quan es contempla la pintura d’en Baqués és la lluminositat, com atrapa la llum i l’aire renaixentista dels seus quadres; les composicions, l’estilització de les figures i l’atmosfera que impregna l’obra remeten al Renaixement italià. L’atracció per Itàlia va ser gran i una figura referent en la seva carrera va ser el Giuseppe Archiboldo, pintor italià del segle XVI. Als seus bodegons, composicions molt cuidades i compensades, se superposen els elements i, a vegades, apareix la figura humana, la figura del cavall, peça molt present en les seves composicions i també apareix la mitologia. El Francesc Galí deia que el cavall era una mena d’autoretrat. I l’arquitectura com teló de fons.

Harmonia de colors i formes, a més de la citada estilització de les figures, trets d’ironia junt a un subtil surrealisme també estan presents en la pintura de Baqués. Una pintura on conflueixen la faula surrealista i el món dels somnis, un obra amb trets onírics.

El Josep Baqués es va iniciar al mon del disseny gràfic, camp en el qual es va llaurar una sòlida carrera, amb projecció internacional, amb estudi propi des de la dècada dels 50 i treballant per la publicitat de grans corporacions. I als inicis dels 80 va deixar el taller en mans del seu fill i es va dedicar en exclusiva al mon de la pintura.

L’exposició tanca la temporada i romandrà oberta fins el 14 de juny”.