Vernissatge de Ruiz Ortega (5 abril 2013)

Ruiz Ortega presenta una exposició amb dues temàtiques diferenciades però que, alhora, tenen una gran unitat. A la part de dalt, els protagonistes són els paisatges de la Toscana, especialment, els de la zona d’Arezzo. Són paisatges que han envellit molt bé perquè els italians han sabut conservar-los. A la part de sota, un grup de peces on els peixos en són els protagonistes.

Ignasi Cabanas: “El Manuel és un pintor de casa nostra. Forma part de la nostra essència. Aquesta exposició titulada “Ruiz Ortega i el viatge a Itàlia” és la cinquena exposició que presentem d’ell i es tracta d’una molt interessant col·lecció  amb la qual ens ha portat fins a Sant Cugat una part d’Itàlia”.

Tenim cinc sentits, diu en Josep M. Cadena, i la vista és el que més pertoca a la plàstica però aquesta sempre ha d’anar lligada a la mirada, i la mirada la posem nosaltres segons la nostra personalitat i el que coneixem. I això ens porta a una qüestió: què és important quan veiem les coses, allò que estem veient o el record de les coses semblants que hem vist? Si el que és important és la segona qüestió, estem enriquint allò que estem veient.

Ruiz Ortega, a cada viatge a Itàlia, té el record dels viatges anteriors. Allà ha vist construccions que ara queden plasmades a les obres que aquí es poden veure però les ha entès, no per la seva definició de com s’han construït, sinó pel que elles li diuen segons l’esperit humà, perquè ell ha après allò d’essencial que tenen les coses. Sense l’essencial no hi ha emoció i si no hi ha emoció no hi ha sentiments.

Manuel Ruiz Ortega, després de donar les gràcies als assistents, va contestar totes les preguntes que, entorn a la seva obra, se li van plantejar. També va voler destacar l’austeritat amb què ha presentat aquesta exposició. “He presentat una exposició sense marcs perquè quan poses el marc destaques, però no necessàriament la pintura”.