28 d'agost de 2021 Vernissatges a la Sala Rusiñol

Vernissatge d’en Pineda Bueno (6 novembre 2009)

En Pineda Bueno exposa amb el tema “El ritme dels colors”. Aquesta obre competeix amb l’exuberant i capriciosa varietat de colors amb que es vesteix el paisatge de la tardor durant aquests dies. En aquest artista, però, el ritme dels colors és ben distint. No anuncia el final d’un cicle, sinó tot el contrari: «Amb els seus colors tan intensos, en Pineda Bueno ens transmet la vitalitat de l’existir» (Josep Mª Cadena).

Comença la inauguració amb un “respir” de l’Ignasi Cabanas. I és que en Josep Mª Cadena, acostumats com ens tenia a la puntualitat, no arribava… Venia d’una altre acte cultural a Barcelona i, per una vegada, se li feu tard.

«Finalment tenim entre nosaltres en José Antonio. Feia temps que desitjàvem poder fer aquesta exposició… En Pineda Bueno estigué aquí, per darrera vegada, ja fa 10 anys: realment és un home inquiet, difícil de “pescar”. Però tenim ja aquesta exposició que, tot sigui dit, honora el seu nom».

«Pineda Bueno és un autor conegut i reconegut. No s’escapa com una angula; això bé ho sap la seva muller. El que succeeix és que es passa la vida pintant (…)». Josep Mª Cadena destacà la peculiar capacitat d’aquest artista per a captar l’aire, la llum, la mobilitat de les coses, que són el aire, la llum, etc. d’un moment. «Cada moment no és igual a l’anterior, ni al que el seguirà. Per tant, el pintor ha de captar amb quatre pinzellades aquest moment, recordar-lo i construir des del seu propi interior. D’aquí s’esdevé que aquesta pintura comporta una activitat mental: hi ha hagut una elaboració sobre el que s’ha vist».

Tot i que aquest artista és declara deutor de l’impressionisme alemany, en Cadena l’ha caracteritzat com a “impressionisme mediterrani”. En efecte, «ell representa les impressions, les nostres impressions. Nosaltres no trobarem arbres ni senyores tal com els veiem aquí. Ell cerca el que és necessari que hi hagi dins de cada quadre, deixant de banda les altres coses: hi ha un recerca del color, de la llum, de la mobilitat de les persones. Hi ha una síntesi: en Pineda Bueno introdueix la persona en el color. Així, per exemple, en el quadre “Llum mediterrània” veiem aquesta dona integrada en la coloraina de les fulles com una flor sorgeix enmig de la natura».

Pineda Bueno va dir estar totalment d’acord amb el que havia afirmat d’ell en Josep Mª Cadena. Bo i responent les preguntes que li varen fer, el pintor digué que admira els pintors mediterranis del segle XX i reconegué la influència rebuda des de l’expressionisme alemany: «Intento que en cada pinzellada hi hagi una abstracció».

Heus aquí el resultat del sorteig d’una nota d’art d’en Pineda Bueno entre els assistents a la inauguració de la seva exposició.