“Grans Mestres a la Sala Rusiñol”

A partir de dijous pots visitar aquesta exposició que presenta una acurada selecció d’obres amb les que recordarem els artistes: Joan Abelló, Ceferí Olivé, Josep Sala, Aguilar Moré i Josep Verdaguer.

Fins el 14 de març pots visitar a la Sala Rusiñol una exposició amb la que recordem històrics artistes de la galeria i que sota el títol de “Grans Mestres a la Sala Rusiñol” et permetrà fer un recorregut pels treballs d’aquests pintors que ja formen part de la història de l’art recent.

Abelló Prat, Joan (Mollet del Vallès, Barcelona 1922-2008)
Començà a pintar, de forma autodidacta, influenciat per l’obra de Joaquim Mir de qui aprengué la vigorositat del color. Estudià a l’Acadèmia Baixas i al Reial Cercle Artístic, del qual va ser president a partir de 1993. Conegué Pere Pruna de qui va ser deixeble i amb ell aprengué la tècnica del mural i el gravat. L’any 1946 va conèixer el pintor Carles Pellicer i d’ell va heretar el sentit creatiu que caracteritzà tota la seva obra. D’aquesta llarga convivència, 14 anys, sorgirà el llibre “L’hora del tè”. La seva primera exposició individual data de l’any 1942. A partir d’aquella data exposà a les principals galeries de l’estat i de l’estranger. També van ser nombroses les distincions que va rebre, així com va ser nomenat membre de la Societé National des Beaux Arts de París. Membre del Cercle Maillol i organitzador del Saló de Maig, l’any 1996 va fer donació al municipi de Mollet del Vallès de la seva col·lecció d’art creant la Fundació Municipal Joan Abelló que gestiona el Museu Municipal Joan Abelló, inaugurat l’any 1999. La seva obra està present a nombrosos museus i és extensa la bibliografia que li ha estat publicada.

Olivé Cabré, Ceferino (Reus, Tarragona 1907-1995)
Estudià a l’Escola Municipal de Reus amb el pintor Tomàs Bergadà i a la Llotja de Barcelona. Va tenir com a professors, entre d’altres, en Fèlix Mestres. L’any 1929 treballa per a l’Exposició Universal de Barcelona com a cartellista i decorador. Més endavant treballaria també com a decorador teatral als tallers de Vilaró i Valls. Viatjà amb els seus pinzells per molts indrets d’Europa tocant gairebé tots els temes: bodegó, marines, escenes navals, urbanes, temes ferroviaris… Entre les distincions que li van estar atorgades: Primer Premi de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya, 1932, Primer Premi Nacional d’Aquarel·la, Madrid, 1942 i 1947, Medalla Fortuny, Reus, 1942 i 1943, Medalla d’Honor de l’Exposició de Belles Arts, Madrid, 1953 i Medalla Gaudí, Reus, 1995. L’any 1985 li va estar atorgada la Creu de Sant Jordi i al 1990 l’Ajuntament de Reus el nomena Fill Il·lustre de la Ciutat i li dedica el nom d’un carrer a l’any 1992. Va ser Soci d’Honor de diverses agrupacions d’Aquarel·listes. Reconegut com a prestigiós aquarel·lista de pinzellada àgil, execució ràpida i gran colorista de rics matissos, trobem abundant i interessant obra seva al Museu Comarcal de Reus.

Sala Llorens, Josep M. (Barcelona 1928 – Altafulla, Tarragona 2010)
Cursà estudis tècnics a l’Escola Industrial i a la LLotja de Barcelona. Inicialment es dedicà al disseny publicitari on va obtenir nombrosos premis. Realitzà la seva primera exposició l’any 1950. A partir de 1975 es dedicà exclusivament a la pintura i a partir d’aquell moment exposà a les principals galeries del país. A nivell internacional, participà a nombroses exposicions a França, Japó, EEUU…. L’any 1993 participà a l’exposició itinerant organitzada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El 1997 formà part d’una exposició itinerant de la Pinacoteca Municipal Llegat Francesc Galí. L’any 2000 se li dedica una exposició itinerant en homenatge per Catalunya. A través de la seva pintura, Josep Sala va aconseguir una expressió nova que li va permetre arribar a una altra en la qual la realitat assolia la seva abstracció: no aquella que es manifesta mitjançant gratuïts jocs de taques, sinó la que dins l’informalisme pot organitzar i expressar realitats més enllà de la seva dicció formal. Va representar amb elegant dinamisme els paisatges menys coneguts de Tarragona i també va captar l’activitat de la pesca.

Aguilar Moré, Ramon (Barcelona, 1924 – 2015)
Deixeble d’Oleguer Junyent, amb qui aprengué el dibuix, tot i que es considerava un pintor autodidacte. Més tard es traslladà a París. Va realitzar la seva primera exposició a la Sala Rovira de Barcelona, i, des d’aleshores, d’una manera ininterrompuda, presentà exposicions a diverses galeries de Barcelona i de la resta de l’Estat. Internacionalment exposà a Londres, Ginebra, Nova York, París, Chicago, Montecarlo, Los Àngeles, Luxemburg… Va obtenir nombrosos premis i distincions, com la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Palma de Mallorca, Sant Jordi Diputació de Barcelona, Premi de Pintura dels II Jocs del Mediterrani… La seva obra figura al Museu Contemporani de Madrid, Museu de Cadaqués (Girona), Diputació Provincial de Barcelona, Museu Reina Sofía d’Atenes (Grècia)… Al llarg de la seva trajectòria artística la seva obra va passar per diferents etapes: naïf, expressionisme, cubisme i realisme. Construïa els quadres des d’una base esteticista. Hàbil amb el dibuix, creà una atmosfera de neo-romanticisme. Figures d’adolescents, temes urbans, interiors, orquestres de jazz… conformen un univers pictòric on no hi manca la solidesa d’una estructuració que es mou entre el rigor i una sensació de moviment, de cosa que està viva.

Verdaguer Coma, Josep (Barcelona 1923-2008)
Estudià a l’Acadèmia Tàrrega i a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Va rebre lliçons d’il·lustres professors, com Amat, Muntaner, Labarta… A les aules es relacionà amb alumnes que acabaran triomfant com ell: Jaume Muxart, Carles Nadal, Cadena, etc. L’any 1951 marxà a París per a perfeccionar els seus coneixements d’art i de tornada a Barcelona guanyà una beca de l’Institut Francès. Més tard realitzà un viatge d’estudis per Europa visitant els museus d’Alemania, Holanda, Dinamarca, Suècia, Bèlgica i França. Autor de diversos murals a esglésies i edificis públics de tot Catalunya, l’any 1973 se li atorgà la Medalla d´Or del Districte de Sant Andreu. La seva pintura vol ser el testimoni del seu entorn. No busca temes espectaculars sinó els modestos: els suburbis, els barracons de la platja i els jardins humils. La seva pintura destaca per la veracitat i l’autenticitat, per un admirable registre dels efectes lumínics i pel càlid sentit humà dels paisatges tot plasmant una naturalesa humana, urbana o rural simple, sense sofisticacions, amb un toc de melangia. L’any 2001, a proposta del Districte de Sant Andreu, va rebre la Medalla d´Honor de Barcelona.

Trobaràs tota la col·lecció aquí