Vernissatge d’en Román Francés (16 Març 2012)
“20 anys després”. Sí, feia molt de temps que en José Miguel ROMÁN FRANCÉS havia exposat a la Sala Rusiñol. Ara —precisament, 20 anys després— ho fa per segona vegada, i amb una qualitat molt alta. —Esperem que no tornin a passar uns altres vint anys més, suggerí l’Ignasi Cabanas.
«Quan ja s’acaba l’hivern i s’acosta la primavera, és bo poder parlar de la pintura de Josep Miquel Román Francés —l’artista fa servir els dos cognoms i per ells és àmpliament conegut—, ja que la seva obra ens porta la floració de la natura i té la calidesa del sol que torna a néixer cada matí per a donar sentit de continuada renovació en tot el que toca» (de la ressenya d’en Josep Mª Cadena).
La vista dels quadres d’en Román Francés ens mena a pensar en la llum mediterrània, que hi és present en tota la seva obra. Josep Mª Cadena els comparà amb un vers d’Unamuno, quan deia: «Levantinos, os ahoga la estética». —No!, no els ofega l’estètica… En José Miguel usa l’estètica per a explicar la bellesa del món, la bellesa de les persones… Ell té la sort de viure a un lloc idíl·lic, esplèndid… Si visquéssim on ell viu, estaríem pintant un quadre d’en Román Francés: els seus quadres expressen el que succeeix al seu voltant.
«Román Francés demostrà ben aviat que en ell els mitjans d’expressió de la fermosura del món i de la joventut femenina que desitjava captar eren el dibuix i la pintura (…). Amb la voluntat de fer-se a ell mateix a través de l’estudi de les obres dels grans mestres que trobà al Museu del Prado de Madrid, amb voluntat crítica (…), va beure en la figuració clàssica i aprengué a respectar tota obra que fos sincera, però ja amb la decisió de moure’s dins de la figuració i del realisme del tipus mediterrani, que sentia com a més propi» (de la ressenya d’en Josep Mª Cadena).
Román Francés: —Explicar la pintura és un xic surrealista, perquè, ahí està pintada! No sóc partidari d’anar explicant; hi ha molt de sentiment: un dia t’alces i t’apeteix pintar una cosa i la pintes… Em produeix escarafalls ensenyar la pintura: em costa ensenyar-la perquè és lo meu. —Li preguntaren per la model que apareix en casi tots els quadres: —La vaig conèixer en un restaurant. Em preguntà perquè la mirava tant! No és fàcil trobar una model, perquè a voltes no és fotogènica. En el cas d’aquesta, de cada foto n’aprofitava cinc! Li vaig fer com unes deu mil fotos en un estiu.
