Vernissatge d’en Román Francés (16 Març 2012)

“20 anys després”. Sí, feia molt de temps que en José Miguel ROMÁN FRANCÉS havia exposat a la Sala Rusiñol. Ara —precisament, 20 anys després— ho fa per segona vegada, i amb una qualitat molt alta. —Esperem que no tornin a passar uns altres vint anys més, suggerí l’Ignasi Cabanas.

«Quan ja s’acaba l’hivern i s’acosta la primavera, és bo poder parlar de la pintura de Josep Miquel Román Francés —l’artista fa servir els dos cognoms i per ells és àmpliament conegut—, ja que la seva obra ens porta la floració de la natura i té la calidesa del sol que torna a néixer cada matí per a donar sentit de continuada renovació en tot el que toca» (de la ressenya d’en Josep Mª Cadena).

La vista dels quadres d’en Román Francés ens mena a pensar en la llum mediterrània, que hi és present en tota la seva obra. Josep Mª Cadena els comparà amb un vers d’Unamuno, quan deia: «Levantinos, os ahoga la estética». —No!, no els ofega l’estètica… En José Miguel usa l’estètica per a explicar la bellesa del món, la bellesa de les persones… Ell té la sort de viure a un lloc idíl·lic, esplèndid… Si visquéssim on ell viu, estaríem pintant un quadre d’en Román Francés: els seus quadres expressen el que succeeix al seu voltant.

«Román Francés demostrà ben aviat que en ell els mitjans d’expressió de la fermosura del món i de la joventut femenina que desitjava captar eren el dibuix i la pintura (…). Amb la voluntat de fer-se a ell mateix a través de l’estudi de les obres dels grans mestres que trobà al Museu del Prado de Madrid, amb voluntat crítica (…), va beure en la figuració clàssica i aprengué a respectar tota obra que fos sincera, però ja amb la decisió de moure’s dins de la figuració i del realisme del tipus mediterrani, que sentia com a més propi» (de la ressenya d’en Josep Mª Cadena).

Román Francés: —Explicar la pintura és un xic surrealista, perquè, ahí està pintada! No sóc partidari d’anar explicant; hi ha molt de sentiment: un dia t’alces i t’apeteix pintar una cosa i la pintes… Em produeix escarafalls ensenyar la pintura: em costa ensenyar-la perquè és lo meu. —Li preguntaren per la model que apareix en casi tots els quadres: —La vaig conèixer en un restaurant. Em preguntà perquè la mirava tant! No és fàcil trobar una model, perquè a voltes no és fotogènica. En el cas d’aquesta, de cada foto n’aprofitava cinc! Li vaig fer com unes deu mil fotos en un estiu.

MÉS FOTOS DEL VERSISSATGE

One thought on “Vernissatge d’en Román Francés (16 Març 2012)”
Leave a Comment