Vernissatge d’en Brugalla (23 setembre 2011)

Hi ha realitats que, aparentment, són inermes, com ara el desert, la neu… També la pell de les fruites. Semblaria que allí no hi passa res. Però la ciència, i també l’art, descobreixen que es tracta de realitats vives. En Brugalla capta i mostra la vida —plena de bellesa i textura— de l’univers de la pell de les fruites. Per això, no està de més preguntar-se: “…I de postres?”.

L’Ignasi Cabanas, director de la Sala Rusiñol, transmet la benvinguda al pintor. Després de la celebració dels nostres 25 anys, amb els “50 dotzes”, estrenem temporada amb en Josep Brugalla. És la segona vegada que ell exposa amb nosaltres, i ho fa amb temes que tenen un caire innovador dins del seu estil perfeccionista i de pintura acurada.

En Josep Mª Cadena mai no desaprofita les circumstàncies del dia per a enfocar els temes: «Avui —m’han dit— és santa Tecla, la patrona dels pianistes, organistes (suposo!). Ella és la santa de l’harmonia. Aquesta exposició l’hauríem de posar sota el patronatge de santa Tecla perquè és harmoniosa, sensible, combinant els volums, els colors, les formes i les essències de les coses…».

Com és habitual, l’explicació d’en Cadena remunta des de la pintura fins el tema de l’home i la seva societat: «Brugalla és un pintor experimental, que ja ha donat mostres molt significatives de la seva dedicació a la Natura com una referència ben notable sobre el que és l’ésser humà en relació amb el seu entorn (…). Els bols amb fruites de Josep Brugalla expressen la riquesa de la vida en el seu conjunt».

Les paraules d’en Brugalla van ser, sobretot, d’agraïment envers el “timoner” de la Sala Rusiñol i del seu equip, la Victòria i la Carme. També agraí a en Cadena la nota crítica que va redactar sobre aquesta exposició i que tenim publicada al nostre web: «Explica la meva obra tal com jo la voldria explicar: ho ha fet molt bé. Llegiu-la!».