Vernissatge Carlos Díaz (9 maig 2014)

Carlos Díaz! Un artista molt esperat a la Sala Rusiñol. Finalment, amb motiu del nostre 28 aniversari, Carlos Díaz —per primera vegada— és amb nosaltres. La seva magnífica obra omple les 3 sales de la nostra galeria. Tal com ell mateix ho explicà, és en la planta de baix (sales 2 i 3) on contemplem la seva obra més íntima: recons tocats pel joc de la llum, de la “Llum robada”…

Feta una breu presentació, l’Ignasi Cabanas cedeix la paraula a en Josep Mª Cadena. La primera part del seu parlament ha estat una felicitació adreçada a la Sala Rusiñol: “Estem satisfets per arribar a una nova etapa: 28 anys! En la trajectòria d’aquesta galeria hi copsem un respecte per la pintura, perquè no es treballada com una experimentació —tractant coses més aviat “aleatòries”— sinó buscant la realitat; una realitat que és múltiple, variada, diversa en cada moment. És com el mar on les onades són un concepte precís (“onades”), però alhora són sempre diferents”.

Segueix una dissertació d’en Cadena sobre la funció de les galeries d’art: “Bo i recollint la famosa afirmació d’en Churchill sobre la democràcia (el menys imperfecte dels sistemes polítics), podem dir que la relació del pintor amb les galeries potser no és perfecte, però és la millor que hi ha. Elles defensen la pintura, els pintors, els col·leccionistes i l’art com un fet. Felicitats, Sala Rusiñol!”.

En la segona part del seu parlament, en Josep Mª Cadena se centrà en la persona de Carlos Díaz. “És un pintor figuratiu! Recordo que les seves primeres exposicions cridaven l’atenció: pintava les coses que existien, coses que teníem a l’abast. Anava contracorrent, ja que se suposava que la gent jove havia d’experimentar. Realment, ell ja experimentava: explicava la realitat de manera senzilla… Bona exposició per a celebrar aquest 28 aniversari!”.

Carlos Díaz va expressar la seva gratitud amb la Sala Rusiñol i s’afegí a la felicitació pels seus 28 anys. També agraí les paraules del Sr. Cadena. Alhora, va explicar la composició de l’exposició. En la planta superior de la Sala hi trobem la part més paisatgística de la col·lecció: arquitectura i geografia. A baix tenim la part més personal, on es mostra més íntimament. Allí hi copsem la llum com el motor de la seva obra. “Arribar a trobar la llum és el fet prioritari”. Definí la seva obra tècnicament com de realisme “interior”, és a dir, passat pel seu sedàs: un “realisme contemporani”.