Inauguració Aguilar Moré (17 desembre 2020)

Com cada any, i conincidint amb les dates de Nadal, ens agrada presentar una exposició especial. En aquesta ocasió retem homenatge a un artista molt estimat per nosaltres, en Ramon Aguilar Moré, que ens va deixar l’any 2015. L’Aguilar Moré era un artista molt lligat a la Sala Rusiñol, on va presentar la seva darrera exposició en vida (desembre 2014) amb la que vam celebrar el seu 90 aniversari. En aquesta ocasió el visitant trobarà una exposició que recull una selecció d’obres provinents de la col·lecció privada de l’artista.

 

 

 

 

 

 

“L’entorn familiar, d’important tradició artística, va marcar el meu pare”, explica el seu fill mitjà Àlex. “El meu besavi era un important fotògraf, el primer de Barcelona. El meu avi, va exposar a la Sala Parés però finalment es va decidir per la medicina. Dos oncles també pintàven. El meu pare va iniciar-se pictòricament amb el ballet i el jazz, després va diversificar la seva temàtica. Era un pintor figuratiu, però no era un reproductor de la realitat, filtrava la realitat i allà hi reflectia les seves emocions”.

 

 

 

Volia fer un incís, intervé el fill gran Marc, pel que fa a la relació dels meus pares. “Tots dos van ser un tàndem. La meva mare va viure per ajudar el meu pare dins el món de la pintura. Vull remarcar que un important marxant, en uns moments difícils per ells, els va fer l’oferiment de comprar totes les seves obres des d’aquell moment, a la qual cosa ells es van negar. Sempre va ser la meva mare qui li  organitzava les exposicions i ell es dedicava exclusivament a pintar”.

 

 

 

 

Arriba el torn de les preguntes. “Aquestes noies morenes d’ulls grans estaven inspirades en algú?” pregunta un dels seguidors d’Instagram. I Marc contesta: “El meu pare tenia models. A casa sempre hi havia models guapíssimes. Algunes d’elles, però, són la meva mare”. També ha estat interessant la història que hi ha darrera el quadre  “Homenatge a Salvador Dalí (Port Lligat)” ja que aquesta obra va ser seleccionada per formar part d’una exposició itinerant que l’any 1993 va viatjar a Santiago de Xile, Buenos Aires, Tòquio, Nova York, Melbourne i Atlanta.