“4 anotacions d’en… Lluís Roura”

Respostes ràpides de l’artista, sense “cercar 3 potes al gat”

• Tu? (nom, naixença i el que vulguis): Lluís Roura i Juanola. Vaig néixer a una casa de pagès, a Sant Miquel de Campmajor (Pla de l’Estany). Els seus primers dibuixos i pintures son d’aquest entorn rural, i que ho vaig prolongar fins l’edat de vint anys, moment en què vaig marxar a Barcelona per a cursar estudis a l’Escola de Llotja.

• Una virtut teva a destacar?: Soc home de pau, en tots els conceptes.

• Un punt feble teu a reconèixer?: Soc desordenat i sempre vaig a la meva.

• El teu plat preferit? (per a qui desitgi convidar-te): Qualsevol que porti patates.

• Un record de la teva vida?: Uf! Son molts, la mort de la mare (jo tenia vuit anys)…, el meu primer viatge a Amèrica a Veneçuela.

• Un rècord en la teva vida? (pregunta afegida per suggeriment del pintor Román Francés): Un de recent: l’altre dia vaig sortir de l’Escala a les 7 del mati cap Andorra, i abans de les tres de la tarda tornava esser a l’Escala.

• Un lloc d’aquest món?: Jerusalem.

• Un llibre?: “Cartes a Theo”, de Vincent Van Gogh.

• Un escriptor?: Josep Pla.

• Del “setè art”: una pel·lícula?: Ui, una??… “Las sandàlies del pescador”.

• Una afició?: Anar a buscar bolets.

• Un somni ? Crec que lo complert; viure de la pintura tota la vida.

• Què és l’art?: Avui, un “poti, poti”…, qualsevol acció pictòrica es art: ara, fins hi tot una truita feta per cuiners de renom també es art.

• Per a Plató, la bellesa és la crida d’un altre món per a rescatar-nos de la caverna on vivim (què et sembla?): Bé, la bellesa la trobem en aquest mon…, en tot cas la caverna la porten dintre seu certes persones, que per molt que llegeixin a Platò, mai seran capaços de veure la bellesa, ni físicament ni, molt menys, espiritual.

• T’has trobat amb la Bellesa (així, amb Majúscula)?: Crec estar immers en ella… A mi m’agrada exaltar la bellesa en els meus paisatges, per a crear sentiments de bellesa a l’interior de les persones.

• El teu mestre?: Tots els grans pintors de l’impressionin-me, bo i destacant Monet i Van Gogh… Ells van assolir les quotes mes altes de l’art.

• T’identifiques amb alguna escola de pintura?: L’impressionisme i l’escola catalana de Mir, Nonell, Casas, Rusiñol.

• Un pintor a qui admires?: Antonio López…, i com no!, Dalí.

• El teu primer record del món de l’art?: El 1958, a Banyoles, en visitar l’estudi del que fou el meu mestre, Joan de Palau. Ell tenia un quadre en el cavallet, vaig voler amb el dit tocar la textura d’aquell quadre i la pintura estava molla: el dit em quedà impregnat de groc…

• La teva primera alegria en l’art?: La primera exposició a Madrid el 1974. De trenta quadres que duia, en vaig vendre seixanta… Desprès la Medalla d’Honor del “Premi Comtessa de Barcelona”, que vaig rebre a Madrid el 1981, de mans de la Reina Sofia.

• La teva primera exposició?: A Vic, a la sala Ausart, que era del meu amic pintor Jordi Serrat.

• El teu estil?: Entre l’impressionisme, expressionisme i abstracció.

• El teu color?: El groc.

• El teu tema?: L’Empordà.

• Ens dius quelcom més? (el que vulguis del que vulguis): Sí, un tema que m’apassiona son tots els llocs de Terra Santa. He fet allà 14 viatges i també he fet un llibre d’allà, he pintat grans teles que estan exposades a les esglésies de Sant Martí d’Empúries, església parroquial de Banyoles, de l’Escala i, per últim, he fet per l’església de Sant Pere de Figueres una obra de 3×5 metres que es “El paisatge del baptisme de Jesús”.

• Alguna altra pregunta? (que desitgis que et fem): Diria que estem el final d’una època, en tot, econòmica, valors morals i religiosos, en una societat farta de tot, productora de colesterol… i fins hi tot la majoria ha perdut el bon gust, el gust de comprar un quadre. És una societat cansada, impregnada de materialisme, s’ha oblidat d’aguaitar el seu entorn, el veí, l’amic, el familiar…. Sí, s’ha oblidat de mirar el paisatge, contemplar la pluja o una posta de sol i, sobretot, de mirar el cel a la nit… Quan la societat perd tots aquets valors, que són el llenguatge de l’anima, què en podem esperar? No obstant, el bosc per més que l’arrasi el foc, sempre torna a renéixer, i estic segur que desprès d’aquest incendi, vindrà un nou Renaixement, com així ha succeït des de el principi dels temps.