“4 Anotacions d’en… Abel Florido”

3Respostes ràpides de l’artista, sense “cercar 3 potes al gat”

 

Tu? (nom, naixença i el que vulguis): Abel Florido, nat a Barcelona el 1963.

Una virtut teva a destacar?: La creativitat.

Un punt feble teu a reconèixer?: Meticulós en excés

El teu plat preferit? (per a qui desitgi convidar-te): Fideuà.

Un record de la teva vida?: Quan era molt petit, molt petit, el parc de Mª Luisa, de Sevilla.

• Un rècord en la teva vida? (pregunta afegida per suggeriment del pintor Román Francés): Guanyar el primer premi de pintura a nivell nacional.

2Un lloc d’aquest món?: Grècia.

Un llibre?: “La vuelta al mundo en 80 días”.

Un escriptor?: Miguel de Cervantes.

Del “setè art”: una pel·lícula?“Los muchachos del coro”. També: “La vida es bella”.

Una afició?: Senderisme.

Un somni?: Poder anar a l’Índia.

Què és l’art?: Interpretació de la vida! En el meu cas es tracta d’una mena d’interpretació del quotidià, del que passa dins la ciutat.

Per a Plató, la bellesa és la crida d’un altre món per a rescatar-nos de la caverna on vivim (què et sembla?): Molt profund! És com sortir una mica d’on som, com si fos una escapada.

T’has trobat amb la Bellesa (així, amb Majúscula)?: Sí, alguna vegada. Per exemple, quan surto a la muntanya, a la matinada o a la posta del sol. No és un tema que entri dins del meu estil, però ho tinc present.

El teu mestre?: Va ser un pintor de Barcelona: vaig estar al seu taller treballant amb ell.

4T’identifiques amb alguna escola de pintura?: El meu tipus de pintura és una mena “neo pot-art”. És una re-invenció.

Un pintor a qui admires?: Picasso.

El teu primer record del món de l’art?: Goya. El quadre de “El fusilamiento del 2 de mayo” em va causar una gran impressió quan jo era menut. És molt real de l’època!

La teva primera alegria en l’art?: Quan vaig veure que la gent li agradava aquest estil de pintura que vaig començar.

La teva primera exposició?: A la Galeria Jordi Barnadas.

El teu estil?: Figuratiu, paisatge urbà.

El teu color?: M’agrada molt el blanc i negre; el vermell perquè és el que li dóna força al quadre.

El teu tema?: El paisatge urbà i la figura humana, tot integrat: figura humana dintre de la ciutat!

Ens dius quelcom més? (el que vulguis del que vulguis): Com he dit abans, el meu estil consisteix a una mena de re-invenció. En realitat, jo volia fer una cosa molt diferent, però em va passar el següent: un dia que era a l’estiu, vaig fer una migdiada i, quan vaig despertar, vaig decidir fer persones en blanc i negre. Només calia afegir-hi un color: el groc, vermell. Vaig anar a l’estudi i ho vaig fer…

Alguna altra pregunta? (que desitgis que et fem): No cal, ja està.

Leave a Comment