25 ANYS de la Sala Rusiñol: Torna Calsina… (13 maig 2011)

Una imatge per a la història: fa 25 anys. Era el 13 de maig de 1986, naixement de la Sala Rusiñol. Aquella ocasió aplegà pintors de renom: Calsina, Miquel Cabanas, Amat, Camps Ribera, Commeleran i Benavent. De les hores ençà, la Sala Rusiñol ha promogut gairebé uns 400 vernissatges… El nostre agraïment a tots —pintors, professionals, amics— que amb la seva participació han contribuït a fer la Sala Rusiñol.

Una altra imatge per a la història: 13 de maig del 2011. Són els 25 ANYS de la nostra Sala Rusiñol. En representació de tots, Torna Calsina… S’hi ha fet present amb la seva excepcional pintura, amb l’esperit que traspua la mateixa obra, i amb la seva família. A la foto veiem els Calsina i la “família” de la Sala Rusiñol.

L’Ignasi Cabanas, emocionat com mai: «Han passat 25 anys. Aleshores jo era un novell; ara continuo igual. Però presento l’exposició amb la mateixa il·lusió del primer dia». El 13 de maig no és una data qualsevol: entre altres confluències, en un dia com aquest el seu pare —en Miquel Cabanas— traspassà el llindar del temps. «Sense el seu recolzament no haguéssim pogut posar en marxa aquesta Sala». L’Ignasi dispensà la benvinguda a tots, en particular als Calsina i al Sr. Daniel Giralt-Miracle.

En Daniel Giralt-Miracle —testimoni excepcional d’aquell llunyà 13 de maig— demanà un aplaudiment per a la família Cabanas i la Sala Rusiñol. «Que una galeria arribi als 25 anys és realment heroic en aquests temps. La societat ha canviat, també els mitjans de comunicació, han aparegut les fires…: aquesta tenacitat en mantenir aquests fogars de la cultura té molt de mèrit». Pioners en el camp de les galeries en aquesta ciutat, «la Sala Rusiñol ha estat l’inici del Sant Cugat modern».

Segons en Giralt-Miracle, les galeries d’art juguen un rol imprescindible en aquesta cadena de transmissió de l’obra artística que ha d’arribar a la societat. Aquell llegendari 13 de maig, la Sala Rusiñol va tenir una important iniciativa i encert: recuperar una generació de pintors —mestres de la figuració— que havia quedat marginada per l’allau d’informalisme i d’abstracció. Giralt-Miracle tingué un particular i elogiós esment envers Ramon Calsina: home insòlit i d’enigmàtica personalitat, destaca per la seva tècnica depurada, però on excel·leix sobre manera és en la seva màgica i fabulosa imaginació.

El discurs d’en Josep Mª Cadena seguí un itinerari invers: des de Calsina cap a la Sala Rusiñol. En Ramon fou un mestre en penetrar les coses, mitjançant una captació plena d’imaginació, sentit irònic i realisme. La seva ha estat una de les pintures que ha rebut més crítiques, ferotges i injustes, especialment amb l’arribada de l’any ’39, data en la que ell no va renunciar a la seva visió del món. En Cadena es congratulà perquè a la Sala Rusiñol no s’hi treballa només amb sentit comercial, sinó que s’hi exposa pintura com una manifestació de vida: «L’art a Catalunya, l’art nostre, anirà endavant perquè avui és presidit per en Ramon Calsina i Baró».

La Sala Rusiñol obsequià la Rosa —viuda d’en Ramon— amb un ram de flors. Després, el fill gran, Ramon —president de la Fundació Ramon Calsina— explicà que, traspassat el pare, la família decidí preservar la seva memòria tot integrant l’obra en el patrimoni de la fundació esmentada, es a dir, retirant els quadres del circuït comercial. La família rebé amb emoció la proposta de la Sala Rusiñol de fer aquesta exposició sense venda comercial, ja que l’honor d’exposar amb en Calsina je era prou compensació.

Els pintors. Si bé els veurem tots plegats el proper 17 de juny, alguns pintors es feren presents en aquesta primera de les nostres celebracions dels 25 anys. Els pintors donen vida i sentit a les galeries; les galeries —com a “fogars de cultura”— posen més a l’abast dels ciutadans el treball dels pintors. La Sala Rusiñol agraeix la confiança que ens han fet tots els artistes exposant amb nosaltres durant aquest quart de segle.

La Sala Rusiñol no seria el que és sense la magna figura d’en Francesc Galí. Reproduïm el sonet que li vàrem dedicar l’endemà del seu traspàs: “Fins demà, fins sempre, Galí mestre”: Mestre: acomiadar-vos amb poesia / poca cosa és, sigui tanca, sigui sonet. / Per això, oferim el “Do més complet”, / per vós, que sou cavaller de l’Eucaristia. // Déu disposa tot amb finesa: / sagraments i amics acompanyen vostra eixida; / benvinguda ara us fa Maria, la dona més reeixida, / feliç restareu davant tanta bellesa. // Galí, feu broma amb els àngels de Maria: / bons i intel·ligents com ningú més, / no els guanyareu pas en ironia. // A la Sala Rusiñol restem amb molt de pes. / Francesc: pregueu per nostra harmonia, / i que demà gaudim tots al cel per sempre més.