{"id":20074,"date":"2021-08-28T20:39:32","date_gmt":"2021-08-28T20:39:32","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/2021\/08\/28\/vernissatge-daguilar-more-11-desembre-2009\/"},"modified":"2021-08-28T20:39:32","modified_gmt":"2021-08-28T20:39:32","slug":"vernissatge-daguilar-more-11-desembre-2009","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/es\/2021\/08\/28\/vernissatge-daguilar-more-11-desembre-2009\/","title":{"rendered":"Vernissatge d’Aguilar Mor\u00e9 (11 desembre 2009)"},"content":{"rendered":"

<\/a>\"012-aguilar-m\"<\/a><\/p>\n

Hem tingut el goig de rebre novament en Ramon Aguilar Mor\u00e9<\/strong> a la Sala Rusi\u00f1ol. Era el vernissatge de la nostra \u00abExposici\u00f3 de Nadal\u00bb<\/em><\/strong>, sempre amb el tarann\u00e0 propi d’aquestes dates. S\u00f3n ja \u00ab60 anys de pintura\u00bb<\/em><\/strong><\/a>, \u00e9s a dir, molts anys d’infatigable treball que li han valgut a aquest pintor una firma, un nom i un estil consagrat en la figuraci\u00f3 (el \u00abpo\u00e8tic dir\u00bb<\/em>, segons en Francesc Gal\u00ed). VIDEO del vernissatge<\/strong><\/span><\/a> [2′:50\u00bb]<\/div>\n

<\/p>\n

\"02-aguilar-m\"<\/a>L’Aguilar Mor\u00e9 ha exposat mitja dotzena de vegades a la Sala Rusi\u00f1ol. Per\u00f2 no ens hi hem acostumat: molts l’esper\u00e0vem. L’Ignasi Cabanas li d\u00f3na la benvinguda i, a m\u00e9s de emfatitzar la seva veterania professional, ens feu saber que l’artista acabava de fer els seus 85 anys. Per aquest fil\u00f3 el director de la Sala Rusi\u00f1ol reeix\u00ed arrancar-li a en Ramon un di\u00e0leg molt interessant sobre els seus comen\u00e7aments i els llunyans or\u00edgens de la seva obra…<\/div>\n
\"03-aguilar-m\"<\/a> <\/strong>En Josep M\u00aa Cadena<\/strong> coneix el pintor des de fa molt de temps. Aix\u00f2 imprim\u00ed al vernissatge una atmosfera suggestiva i amigable: s\u00f3n dos \u00abvells amics\u00bb. Aguilar Mor\u00e9 comen\u00e7\u00e0 la carrera tot pintant ballarines que actuaven al Liceu de Barcelona. En l’ambient gris de la Barcelona del ’45 -acabada la II Guerra Mundial- aquells ballets russos donaven alegria, igual que el jazz, la gran afecci\u00f3 d’aquest artista. \u00abJo el vaig descobrir en una il\u00b7lustraci\u00f3 del \u00abCorreo Catalan\u00bb\u00bb…<\/div>\n
\"04-aguilar-m1\"<\/a><\/strong><\/strong> \u00abL’Aguilar Mor\u00e9 \u00e9s un pintor molt realista que tamb\u00e9 sap posar sentiment a les coses. La seva muller traspass\u00e0 ara fa 17 anys. En aquells moments va fer exposicions d’interiors: jo vaig tenir la sensaci\u00f3 que descrivia la solitud que pots trobar en les coses que t’envolten quan et manca el \u00abrecolzament\u00bb. Per\u00f2 ell ha continuat: pintant, sortint a l’estranger, etc. (…). Els paisatges no s\u00f3n solament del camp, s\u00f3n tamb\u00e9 de la ciutat, on hi trobem cases que es reuneixen les unes amb les altres i donen caliu: \u00e9s la societat que ens d\u00f3na aquest recolzament\u00bb.<\/div>\n
<\/a>\"05-aguilar-m\"<\/a>\u00abTinc aspecte de mariner, per\u00f2 no ho s\u00f3c\u00bb. Aquesta fou la presentaci\u00f3 que l’artista comen\u00e7\u00e0 fent de s\u00ed mateix! L’Ignasi Cabanas, per\u00f2, insist\u00ed per tal que ens cont\u00e9s m\u00e9s dels seus or\u00edgens: \u00abVaig comen\u00e7ar de petit: em passava el dia pintant (…). Malgrat que al comen\u00e7ament de tot vaig ser escriptor: escrivia novel\u00b7les amb dibuixos. Per\u00f2 cada cop hi havia m\u00e9s dibuixos i menys novel\u00b7la. A la fi, result\u00e0 que feia tebeos. Als 6 o 7 anys\u00a0 vaig comen\u00e7ar a guanyar el Premi Sant Jordi en la meva escola, el Blanquerna. D’all\u00ed en sortiren altres pintors i, sobretot, escriptors\u00bb.
\n<\/span><\/div>\n
\"06-aguilar-m\"<\/a>\u00abA la meva fam\u00edlia hi ha hagut generacions de metges. El meu pare fou metge i pintor. als 16 anys ja va fer una exposici\u00f3 a la Sala Par\u00e9s amb quadres molt grans. Per\u00f2 en aquella \u00e8poca ser pintor era com ser el fill tonto. De fet, el meu pare torn\u00e0 a la medicina. Jo vaig heretar la part que ell tenia d’artista; el meu germ\u00e0 la part de metge. La nissaga de pintors s’ha acabat, si m\u00e9s no, de moment. Tot i que tinc un net que fa grafitis, amb 20 anys, i una neta que copia quadres meus (…)\u00bb.<\/div>\n
\"07-aguilar-m\"<\/a><\/strong>\u00abTorno a l’\u00e8poca dels tebeos. En fi, el meu batxillerat result\u00e0 m\u00e9s cost\u00f3s que la carrera de medicina del meu germ\u00e0. En els darrers anys feia \u00abcampana\u00bb i me n’anava a dibuixar m\u00fasics de jazz en el Novetats. Despr\u00e9s vingu\u00e9 all\u00f2 del ballet; vaig con\u00e8ixer l’empresari que dirigia el Liceu i em deixava pujar a l’estrada: quedava ben situat. Vaig fer tants dibuixos que vaig arribar a odiar les ballarines. Cada dia feia 20 o 25 fulls de ballarines. Aix\u00f2 dur\u00e0 uns 10 anys. D’aqu\u00ed en sort\u00ed la meva primera exposici\u00f3 a la Sala Rovira: un \u00e8xit! Els dibuixos es venien a 2.000 pessetes de l’any ’49. Despr\u00e9s vingueren les aventures i els viatges amb el pintor Vilas\u00eds (…)\u00bb.<\/div>\n
\"08-aguilar-m\"<\/a>\u00abGr\u00e0cies a la meva muller vaig fer coses que jo mai hauria fet. Per exemple, v\u00e0rem anar a USA. Ho f\u00e9rem en vaixell. Pintava per a pagar-me el viatge. Assol\u00ed amortitzar aquell viatge. A l’Anna la vaig con\u00e8ixer perqu\u00e8 me la va presentar un pretendent seu, que era un tipus for\u00e7a lleig. Li vaig dir: -Presenta-me-la perqu\u00e8 m’agradaria pintar-la. Aquell era un quadre que mai s’acabava. Aix\u00f2 succe\u00ed en la meva segona exposici\u00f3 a la Sala Rovira. Ens v\u00e0rem casar aviat (…). Guanyava m\u00e9s diners que el meu pare amb la medicina. Em pagaven fins a 400 o 600 pessetes pels estampats que dibuixava. Les senyores de Barcelona es vestien amb aquells estampats. Per\u00f2 aix\u00f2 tamb\u00e9 ho vaig deixar: hauria arribat a milionari, per\u00f2 ara no seria pintor (…)\u00bb.<\/div>\n
\"09-aguilar-m\"<\/a><\/strong> Un moment esperat en les nostres inauguracions: el sorteig entre els assistents del vernissatge d’una nota d’art de l’artista que exposa. Per\u00f2, coses de la vida! i coses de la Sala Rusi\u00f1ol!: l’afortunat fou un altre pintor, en Jordi Alayo, vingut des de Castell\u00f3 per a la inauguraci\u00f3. En la foto el veiem recollint el premi.<\/div>\n
M\u00c9S\u00a0 FOTOS\u00a0 DEL VERNISSATGE<\/strong><\/span><\/div>\n

<\/a>\"10-aguilar-m\"<\/a><\/p>\n

<\/a><\/strong><\/span><\/div>\n

<\/a><\/span><\/p>\n

<\/a>\"11-aguilar-m1\"<\/a><\/span><\/div>\n
<\/a>\"12-aguilar-m\"<\/a><\/span><\/div>\n
<\/a>\"13-aguilar-m\"<\/a><\/span><\/div>\n
<\/a>\"14-aguilar-m\"<\/a><\/span><\/div>\n
<\/a>\"15-aguilar-m\"<\/a><\/span><\/div>\n
<\/a>\"16-aguilar-m\"<\/a><\/span><\/div>\n
<\/a>\"17-aguilar-m\"<\/a><\/span><\/div>\n
<\/a>\"18-aguilar-m\"<\/a><\/span><\/div>\n
<\/a>\"19-aguilar-m\"<\/a><\/span><\/div>\n
<\/a>\"20-aguilar-m\"<\/a><\/span><\/div>\n
<\/a>\"21-aguilar-m\"<\/a><\/span><\/div>\n
<\/a>\"22-aguilar-m\"<\/a><\/span><\/div>\n
<\/a>\"23-aguilar-m\"<\/a><\/span><\/div>\n
<\/a>\"24-aguilar-m\"<\/a><\/span><\/div>\n
<\/a>\"28-aguilar-m\"<\/a><\/span><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Hem tingut el goig de rebre novament en Ramon Aguilar Mor\u00e9 a la Sala Rusi\u00f1ol. Era el vernissatge de la nostra \u00abExposici\u00f3 de Nadal\u00bb, sempre amb el tarann\u00e0 propi d’aquestes dates. S\u00f3n ja \u00ab60 anys de pintura\u00bb, \u00e9s a dir, molts anys d’infatigable treball que li han valgut a aquest pintor una firma, un nom […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[5],"tags":[],"class_list":["post-20074","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-vernissatges-a-la-sala-rusinol"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20074","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=20074"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20074\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=20074"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=20074"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=20074"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}