{"id":20072,"date":"2021-08-28T20:39:32","date_gmt":"2021-08-28T20:39:32","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/2021\/08\/28\/vernissatge-den-joan-marti-16-octubre-2009\/"},"modified":"2021-08-28T20:39:32","modified_gmt":"2021-08-28T20:39:32","slug":"vernissatge-den-joan-marti-16-octubre-2009","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/es\/2021\/08\/28\/vernissatge-den-joan-marti-16-octubre-2009\/","title":{"rendered":"Vernissatge d’en Joan Mart\u00ed (16 octubre 2009)"},"content":{"rendered":"
<\/a>\"dsc018061\"<\/a>Heus aqu\u00ed un Joan Mart\u00ed<\/strong>. El passat mes de febrer traspass\u00e0 el llindar de la vida temporal. Marx\u00e0, per\u00f2 no ens deix\u00e0; m\u00e9s aviat ens espera. Mentrestant, ens acompanya amb la seva obra, sobretot, la seva millor \u00abobra\u00bb: fam\u00edlia i amics. Ells s’han citat a la Sala Rusi\u00f1ol<\/strong>; ells mateixos ens tracen el perfil (questa vegada, \u00abno r\u00e0pid\u00bb) del pintor enyorat: entra a veure les \u00ab\u00daltimes obres d’en Joan Mart\u00ed. Exposici\u00f3 homenatge\u00bb<\/em><\/strong>. Merc\u00e8s, Joan, per tanta bellesa!<\/div>\n

<\/p>\n

\"02-joan-marti\"<\/a>L’Ignasi Cabanas<\/strong>, director de la Sala Rusi\u00f1ol, ens d\u00f3na la benvinguda i saluda els qui presideixen la presentaci\u00f3 d’aquesta exposici\u00f3-homenatge: particularment, l’Encarnita, v\u00eddua d’en Joan Mart\u00ed; l’alcalde de Sant Cugat del Vall\u00e8s, en Llu\u00eds Recoder; els senyors Manel Guardiola i Jordi Bech, amics \u00edntims d’en Joan; i, com no!, en Josep M\u00aa Guardiola, tamb\u00e9 veter\u00e0 coneixedor de la persona i obra del pintor homenatjat.<\/div>\n
\"03-joan-marti\"<\/a> \u00abAquesta exposici\u00f3 estava programada des de feia anys! Tot pensant en la tardor del 2009, en Joan va anar treballant. Vagi pel davant el meu agra\u00efment a l’Encarnita, que ha volgut mantenir el comprom\u00eds i la data d’aquesta exposici\u00f3. Amb en Joan hav\u00edem teixit una relaci\u00f3 important. En els darrers anys, venia freq\u00fcentment a la Sala: es prenia el seu passeig i aquest era el punt d’arribada: estava una estona amb nosaltres i, despr\u00e9s, un taxi el tornava a casa. El recordo com una persona excel\u00b7lent; es mereix un gran homenatge\u00bb.<\/div>\n
\"04-joan-marti\"<\/a><\/strong><\/strong> <\/strong>En Manel Guardiola <\/strong>recordava amb emoci\u00f3 quan acompany\u00e0 en Joan Mart\u00ed a Madrid, el passat 15 de gener, en la que seria ja la seva darrera exposici\u00f3 en vida. \u00abI, si b\u00e9 ara no \u00e9s aqu\u00ed, ens ha deixat coses importants: l’Encarnita, els fills… I tamb\u00e9 ens ha deixat la seva millor forma d’expressi\u00f3: els quadres, exposats arreu del m\u00f3n (Am\u00e8rica, Europa, Jap\u00f3…). Tenia una gran percepci\u00f3 de la figura humana: impressionen els retrats que feu del rei Joan Carles, d’en Jordi Pujol… I el de la final del Bar\u00e7a, a Wenbley. Era un gran dibuixant. Acostumava a dir: ‘Jo pinto, i res m\u00e9s\u00bb. La seva obra \u00e9s \u00fanica i irrepetible; forma part de la hist\u00f2ria pict\u00f2rica d’aquest pa\u00eds\u00bb.<\/div>\n
\"05-joan-marti\"<\/a>El Sr. Jordi Bech<\/strong> revel\u00e0 detalls\u00a0 molt entranyables de la hist\u00f2ria d’en Joan. \u00abCompat\u00edem amistat des de jovenets. Ell tenia una estima profunda i especial per la pintura i el dibuix. Reocrdo que, ja des dels 12 anys, quan jug\u00e0vem, ell aprofitava per a treure uns papers i llapis, i es posava a dibuixar. Conservem molts retrats i anotacions que ell feia, simplement, perqu\u00e8 ho portava dins. Fou un pintor vocacional i gaudia amb el que feia (…)\u00bb.\u00a0 <\/span>
\n<\/span><\/div>\n
\"06-joan-marti2\"<\/a><\/strong>En Josep M\u00aa Cadena<\/strong>, veter\u00e0 coneixedor de l’ambient cultural i art\u00edstic de Barcelona: \u00abEl vaig con\u00e8ixer, endinsat ja en l’activitat pict\u00f2rica, a \u00abLa Punyalada\u00bb, un lloc en que els reunien pintors -majorment figuratius- amb col\u00b7leccionistes i cr\u00edtics d’art. Jo comen\u00e7ava en aquell moment. Els qui eren all\u00ed s’expressaven amb llibertat. En Joan es posava seri\u00f3s quan es discutien conceptes sobre pintura. Ell comen\u00e7a sent \u00abportadista\u00bb: realitzava portades i il\u00b7lustracions de novel\u00b7les (…). Creia en l’art i en el progr\u00e9s dins de l’art. De fet, hagu\u00e9s pogut ser sempre portadista: hagu\u00e9s estat m\u00e9s segur per a ell. Per\u00f2 cerc\u00e0 el m\u00e9s dif\u00edcil: arriscar-se davant de cada quadre, arriscar-se davant la vida\u00bb.<\/div>\n
\"07-joan-marti2\"<\/a><\/strong>\u00abEn Joan usava un pseud\u00f2nim for\u00e7a significatiu: Petronius<\/em><\/strong>. Ell era l’\u00e0rbitre de la eleg\u00e0ncia: en la dicci\u00f3, en el contingut, en la presentaci\u00f3 de les coses. L’art havia de ser una manera d’arribar als altres tot donant una lli\u00e7\u00f3 sobre els modes, sense estrid\u00e8ncies, amb equilibri en el color. Sabia trobar la llum i l’ombra. Per exemple, (…) aqu\u00ed teniu el quadre del \u00abMonestir\u00bb, que mostra la for\u00e7a del sol sobre la fa\u00e7ana d’aquest edifici que distingeix la ciutat (…)\u00bb.<\/div>\n
\"08-joan-marti1\"<\/a>\u00abTreball\u00e0 en diversos pa\u00efsos i particip\u00e0 en col\u00b7leccions internacionals. Per\u00f2, alhora, visqu\u00e9 amb intensitat all\u00f2 que tenia m\u00e9s a prop: Sant Cugat del Vall\u00e8s, on trob\u00e0 tranquil\u00b7litat. An\u00e0 estimant la ciutat i s’integr\u00e0 en la societat \u00absancugatenca\u00bb: els quadres ho demostren. Estimava les persones i era amic dels amics. Aqu\u00ed mateix, a l’entrada, tenim un dibuix-retrat d’en Francesc Gal\u00ed fet pel Joan. Era una persona oberta, comprensiva. Malgrat el seu posat distant, com podeu apreciar en el quadre de l’aparador de la Sala, el seu poder era la comprensi\u00f3 de la gent\u00bb.<\/div>\n
\"09-joan-marti1\"<\/a><\/strong> <\/strong>Llu\u00eds Recoder<\/strong>, alcalde de Sant Cugat: \u00abL’Encarnita m’invit\u00e0 a aquesta inauguraci\u00f3 d’en Joan i no he volgut perdre-me-la. Aquesta \u00e9s la seva primera exposici\u00f3 despr\u00e9s del seu trasp\u00e0s. Trobar-nos enmig d’aquests quadres ens fa reviure moltes coses. Amb una t\u00e8cnica exquisida, ens ha deixat una molt bona obra, amb molts racons de la ciutat de Sant Cugat, que ell estim\u00e0, que feu seva, molt pr\u00f2pia. Hi ha un quadre del Carrer Valldoreix<\/em><\/strong> on s’hi troba una sabateria: all\u00ed era jo un dia, quan aparegueren en Joan i l’Encarnita, i m’ajudaren a escollir unes sabates (que encara tinc!). Ens qued\u00e0 una cosa pendent: era molt gener\u00f3s i se’ns ofer\u00ed per a donar classes gratu\u00eftament. Ho v\u00e0rem estudiar, per\u00f2 no pogu\u00e9 ser!, perqu\u00e8 l’administraci\u00f3 \u00e9s molt complicada… Aix\u00ed era en Joan: optimista, generant bon ambient i bona sintonia\u00bb.<\/div>\n
M\u00c9S\u00a0 FOTOS\u00a0 DE\u00a0 LA\u00a0 INAUGURACI\u00d3<\/strong><\/span><\/div>\n

<\/a>\"10-joan-marti\"<\/a><\/p>\n

<\/a><\/strong><\/span><\/div>\n

<\/a><\/span><\/p>\n

<\/a>\"13-joan-marti1\"<\/a><\/span><\/div>\n
<\/a>\"14-joan-marti\"<\/a><\/span><\/div>\n
<\/a>\"15-joan-marti\"<\/a><\/span><\/div>\n
<\/a>\"16-joan-marti\"<\/a><\/span><\/div>\n
<\/a>\"17-joan-marti\"<\/a><\/span><\/div>\n
<\/a>\"18-joan-marti1\"<\/a><\/span><\/div>\n
<\/a>\"19-joan-marti\"<\/a><\/span><\/div>\n
<\/a>\"20-joan-marti\"<\/a><\/span><\/div>\n
<\/a>\"21-joan-marti\"<\/a><\/span><\/div>\n
<\/a>\"23-joan-marti\"<\/a><\/span><\/div>\n
<\/a>\"24-joan-marti\"<\/a><\/span><\/div>\n
<\/a>\"12-joan-marti5\"<\/a><\/span><\/div>\n
<\/a>\"25-joan-marti\"<\/a><\/span><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Heus aqu\u00ed un Joan Mart\u00ed. El passat mes de febrer traspass\u00e0 el llindar de la vida temporal. Marx\u00e0, per\u00f2 no ens deix\u00e0; m\u00e9s aviat ens espera. Mentrestant, ens acompanya amb la seva obra, sobretot, la seva millor \u00abobra\u00bb: fam\u00edlia i amics. Ells s’han citat a la Sala Rusi\u00f1ol; ells mateixos ens tracen el perfil (questa […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[5],"tags":[],"class_list":["post-20072","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-vernissatges-a-la-sala-rusinol"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20072","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=20072"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20072\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=20072"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=20072"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=20072"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}