{"id":20023,"date":"2021-08-28T20:39:25","date_gmt":"2021-08-28T20:39:25","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/2021\/08\/28\/vernissatge-abel-florido-17-juny-2016\/"},"modified":"2021-08-28T20:39:25","modified_gmt":"2021-08-28T20:39:25","slug":"vernissatge-abel-florido-17-juny-2016","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/es\/2021\/08\/28\/vernissatge-abel-florido-17-juny-2016\/","title":{"rendered":"Vernissatge Abel Florido (17 juny 2016)"},"content":{"rendered":"
\n

 <\/p>\n

\"1\"<\/a>Tanquem la nostra 30\u00aa temporada amb l\u2019Abel Florido<\/strong>. Ell ja havia exposat a la Sala Rusi\u00f1ol<\/strong> en una col\u00b7lectiva ara fa un any i mig. La d\u2019avui \u00e9s la seva primera exposici\u00f3 individual amb nosaltres. \u201cLa ciutat en blanc i negre\u201d<\/em><\/strong> descriu molt b\u00e9 el tema d\u2019aquesta mostra: la ciutat en q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s Barcelona \u2014tot i que l\u2019Abel n\u2019ha treballat d\u2019altres\u2014 per\u00f2 amb una visi\u00f3 molt peculiar…<\/p>\n


\n<\/strong><\/p>\n<\/div>\n

\n

El blanc i el negre<\/strong> caracteritzen les escenes. Es tracta d\u2019imatges emblem\u00e0tiques de la ciutat, plasmades en la seva pura quotidianitat<\/strong>: en blanc i negre! Ara b\u00e9, les escenes estan espurnejades amb \u201cesquitxos\u201d de colors molt vius (vermell, groc i blau). Els sem\u00e0fors, els taxis, els autobusos urbans… s\u00f3n l\u2019ocasi\u00f3 per a la integraci\u00f3 d\u2019aquestes notes de color dins del quadre general de la quotidianitat en blanc i negre.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\"2\"<\/a>En Josep M\u00aa Cadena<\/strong> ressalta la sensaci\u00f3 de dinamisme<\/strong> que transmeten els quadres de l\u2019artista: amb el blanc i el negre sembla com si l\u2019Abel estigu\u00e9s fent fotos de llocs singulars de Barcelona: les galeries Vin\u00e7on, la Casa de les Punxes… Per\u00f2 no ho s\u00f3n, no s\u00f3n escenes est\u00e0tiques, sin\u00f3 que hi veiem moviment, dinamisme: el taxi que es mou, la gent que va amunt i avall… S\u00f3n quadres que representen vida: en concret, la vida quotidiana de la ciutat.<\/p>\n<\/div>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\"3\"<\/a>\u00abPertanyent a una nova promoci\u00f3 de pintors barcelonins, Abel Florido (Barcelona, 1963)<\/strong>, mitjan\u00e7ant un tra\u00e7 espontani per\u00f2 segur i un \u00fas din\u00e0mic dels enquadraments, aporta una visi\u00f3 fresca i directa sobre les principals art\u00e8ries de la capital catalana i els seus vianants. La Rambla i l’emblem\u00e0tic Caf\u00e8 de l’\u00d2pera, la Diagonal i la Casa de les Punxes, el passeig de Gr\u00e0cia i la Pedrera, i altres elements urbans com ara els taxis negres i grocs, les entrades de metro i els ciclistes, apareixen representats amb tant encert que ens permeten sentir-nos immersos enmig del tr\u00e0fec ciutad\u00e0\u00bb (de la ressenya d\u2019en Josep M\u00aa Cadena<\/strong>).<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\"4\"<\/a>En l\u2019entrevista-perfil \u201c4 anotacions de… l\u2019Abel Florido\u201d<\/em><\/strong>, el pintor ens relata com va sorgir el seu peculiar estil: \u00abEl meu tipus de pintura \u00e9s una mena neo pop-art<\/em>. \u00c9s una re-invenci\u00f3. En realitat, jo volia fer una cosa molt diferent… Per\u00f2 vaig experimentar un canvi sobtat: era a l\u2019estiu i estava fent la migdiada. Quan vaig despertar vaig decidir fer persones en blanc i negre. Vaig anar a l\u2019estudi i ho vaig fer! All\u00ed vaig entendre tamb\u00e9 que calia afegir un color: el vermell b\u00e0sicament, encara que tamb\u00e9 \u2014per\u00f2 no tant\u2014 el groc i el blau\u00bb.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\"5\"<\/a>Algunes preguntes<\/strong>. \u2014Vius a la natura, a Berga, per\u00f2 pintes la ciutat. Com \u00e9s aix\u00f2? \u2014Quan vivia a Barcelona jo ja pintava. Tot i que ara visc fora, recordo la ciutat, m\u2019interessa l\u2019ambient quotidi\u00e0 dins la ciutat i, de fet, baixo sovint a Barcelona. \u2014Per qu\u00e8 aquestes \u201ctaques\u201d de color enmig del blanc i del negre? \u2014De tant en tant introdueixo el color: \u00e9s per a posar punts d\u2019inter\u00e8s. Sobretot hi poso el vermell perqu\u00e8 li d\u00f3na for\u00e7a al quadre. El color ajuda a plasmar l\u2019activitat! \u2014La ciutat apareix viva, com ho aconsegueixes? \u2014Em surt aix\u00ed. A vegades m\u2019hi ajuden les ombres: si tu les treus, aleshores el quadre ja no t\u00e9 moviment!<\/p>\n


\n<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

M\u00c9S FOTOS DEL VERNISSATGE<\/strong><\/div>\n
\"6\"<\/a><\/div>\n
\u00a0\"7\"<\/a><\/div>\n
\"8\"<\/a><\/div>\n
\"9\"<\/a><\/div>\n

\"10\"<\/a><\/p>\n

<\/div>\n

 <\/p>\n

\"11\"<\/a><\/p>\n

<\/div>\n

 <\/p>\n

\"12\"<\/a><\/div>\n

 <\/p>\n

\"13\"<\/a><\/div>\n

 <\/p>\n

\"14\"<\/a><\/div>\n

 <\/p>\n

\"15\"<\/a><\/div>\n

 <\/p>\n

<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

  Tanquem la nostra 30\u00aa temporada amb l\u2019Abel Florido. Ell ja havia exposat a la Sala Rusi\u00f1ol en una col\u00b7lectiva ara fa un any i mig. La d\u2019avui \u00e9s la seva primera exposici\u00f3 individual amb nosaltres. \u201cLa ciutat en blanc i negre\u201d descriu molt b\u00e9 el tema d\u2019aquesta mostra: la ciutat en q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s Barcelona […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[5],"tags":[],"class_list":["post-20023","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-vernissatges-a-la-sala-rusinol"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20023","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=20023"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20023\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=20023"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=20023"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=20023"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}