{"id":20018,"date":"2021-08-28T20:39:25","date_gmt":"2021-08-28T20:39:25","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/2021\/08\/28\/vernissatge-tenorio-8-abril-2016\/"},"modified":"2021-08-28T20:39:25","modified_gmt":"2021-08-28T20:39:25","slug":"vernissatge-tenorio-8-abril-2016","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/es\/2021\/08\/28\/vernissatge-tenorio-8-abril-2016\/","title":{"rendered":"Vernissatge Tenorio (8 abril 2016)"},"content":{"rendered":"
\"1\"<\/a>La Sala Rusi\u00f1ol<\/strong>, plena de gom a gom, torna a rebre el pintor Juan Tenorio<\/strong>. Tot i que ens visita sovint i assisteix als vernissatges d\u2019alguns del seus col\u00b7legues, ja feia quatre anys que no hi venia a inaugurar ell personalment…<\/p>\n


\n<\/strong><\/div>\n

\n

En entrar a la Sala Rusi\u00f1ol no cal preguntar qui exposa: \u00e9s en Tenorio, sense cap mena de dubte. Hi veiem els espectaculars paisatges urbans, de ciutats perfectament reconeixibles, amb enorme for\u00e7a de color i \u201crematats\u201d amb el recurs del collage. Amb la utilitzaci\u00f3 d\u2019aquesta t\u00e8cnica l\u2019autor va m\u00e9s enll\u00e0 del mer realisme… En els seus quadres trobem sentiments, emocions…<\/p>\n

 <\/p>\n

\"2\"<\/a>\u201cCr\u00f2nica sentimental urbana\u201d<\/em><\/strong> \u00e9s el t\u00edtol de l\u2019exposici\u00f3. El pintor explica el perqu\u00e8: \u00abNo cerco la t\u00e8cnica \u2014la perspectiva, el color…, tot aix\u00f2 ja ho tinc assajat\u2014. Cerco posar-hi emoci\u00f3, sentiments, despertar emocions a trav\u00e9s de records i viv\u00e8ncies. En conjunt, aquesta pintura meva \u00e9s un \u201cimaginari\u201d\u00bb.<\/p>\n<\/div>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\"3\"<\/a>En Josep M\u00aa Cadena<\/strong>: \u00abTenorio \u00e9s un pintor que atrau per la realitzaci\u00f3 art\u00edstica i tamb\u00e9 per la realitzaci\u00f3 sobre ciutats que coneixem. Descriu ciutats: aqu\u00ed podem veure-hi majorment Barcelona i New York, per\u00f2 sense oblidar Par\u00eds, Londres, Ven\u00e8cia, Cadaqu\u00e9s… Per exemple, descriu Barcelona, no la que nosaltres veiem exactament, per\u00f2 s\u00ed la que imaginem: amb cases significatives que ens recorden el passat i, alhora, amb cotxes que ens recorden el present. En tot plegat, hi ha un lla\u00e7 d\u2019uni\u00f3 entre la hist\u00f2ria \u2014all\u00f2 que ens han explicat\u2014 i el que vivim ara\u00bb.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\"4\"<\/a>En mig d\u2019un extraordinari ambient, l\u2019artista<\/strong> manifest\u00e0 el seu agra\u00efment vers els seus amics i la Sala Rusi\u00f1ol per tan gran acollida. Alhora, posats a \u201cpintar-hi\u201d sentiments, va voler dedicar l\u2019exposici\u00f3 a la seva esposa, tot dient: \u00abSi aquesta exposici\u00f3 fos un llibre, a l\u2019\u00faltima p\u00e0gina hi posaria: \u201cA Tony\u201d\u00bb.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\"5\"<\/a>Qu\u00e8 dir de l\u2019\u00fas del collage?<\/strong> Segons l\u2019autor, no \u00e9s per a crear estructures, sin\u00f3 per a donar missatges. En Cadena hi insisteix: \u00abEn l\u2019obra d\u2019en Tenorio els collages s\u00f3n importants no com f\u00f3rmules complement\u00e0ries en relaci\u00f3 a unes estructures, sin\u00f3 per ells mateixos, pel que suggereixen\u00bb. Qu\u00e8 dir dels colors?<\/strong> Li pregunten: \u2014\u00abDavant d\u2019escenaris tan diversos \u2014Barcelona, Nova York, etc.\u2014 i fent servir la mateixa tonalitat, com t\u2019ho fas per a captar la llum de cada lloc amb tan pocs elements?\u00bb. Ens explica que els colors que usa s\u00f3n groc-ocre, blau-ultramar i vermell. S\u2019apropa molt als colors b\u00e0sics. A partir d\u2019aqu\u00ed va barrejant i fa una paleta m\u00e9s o menys harmonitzada i, aleshores, li resulta f\u00e0cil introduir llums, pujar colors… \u00abLa vida no la veig de color rosa, per\u00f2 la veig en colors, sense que hi manquin els grisos\u00bb, va reblar.<\/p>\n


\n<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

M\u00c9S FOTOS DEL VERNISSATGE<\/strong><\/div>\n

\"6\"<\/a><\/p>\n

<\/div>\n

\"7\"<\/a><\/p>\n

<\/div>\n

\"8\"<\/a><\/p>\n

<\/div>\n

\"9\"<\/a><\/p>\n

<\/div>\n

\"10\"<\/a><\/p>\n

<\/div>\n

\"11\"<\/a><\/p>\n

<\/div>\n

\"12\"<\/a><\/p>\n

<\/div>\n

\"13\"<\/a><\/p>\n

<\/div>\n

\"14\"<\/a><\/p>\n

<\/div>\n

\"15\"<\/a><\/p>\n

<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La Sala Rusi\u00f1ol, plena de gom a gom, torna a rebre el pintor Juan Tenorio. Tot i que ens visita sovint i assisteix als vernissatges d\u2019alguns del seus col\u00b7legues, ja feia quatre anys que no hi venia a inaugurar ell personalment…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[5],"tags":[],"class_list":["post-20018","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-vernissatges-a-la-sala-rusinol"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20018","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=20018"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20018\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=20018"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=20018"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=20018"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}