{"id":19913,"date":"2021-08-28T20:39:15","date_gmt":"2021-08-28T20:39:15","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/2021\/08\/28\/vernissatge-de-la-dolors-curell-19-de-juny-2009\/"},"modified":"2021-08-28T20:39:15","modified_gmt":"2021-08-28T20:39:15","slug":"vernissatge-de-la-dolors-curell-19-de-juny-2009","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/es\/2021\/08\/28\/vernissatge-de-la-dolors-curell-19-de-juny-2009\/","title":{"rendered":"Vernissatge de la Dolors Curell (19 de juny 2009)"},"content":{"rendered":"
<\/a>\"012-curell\"<\/a>El divendres 19 de juny, la Sala Rusi\u00f1ol ha coronat la seva temporada 2008-09 amb l’exposici\u00f3 de Dolors Curell<\/strong>, titulada \u00abNord-Sud\u00bb<\/em><\/strong>. L’artista ens presenta una pintura d’\u00e0mplia panor\u00e0mica, tot reeixint que la bellesa d’un instant es perpetu\u00ef. \u00abEl vigia vigila, per\u00f2 l’artista desitja anar m\u00e9s enll\u00e0 del que contempla. I aix\u00f2 \u00e9s el que fa la Dolors Curell: amb la seva aguda sensibilitat de pintora, s’obre al paisatge, tant en les seves visions mar\u00edtimes com en els camps de terra endins, tant en el blau del cel com en el blau de l’aigua\u00bb (Josep M\u00aa Cadena).<\/div>\n

<\/p>\n

\"02-curell\"<\/a>Josep M\u00aa Cadena: \u00abQuan he baixat del tren i venia cap aqu\u00ed, he vist que a Sant Cugat hi ha molta gent. Suposo que avui \u00e9s un dia especial: final de curs, la calor que fa, etc. Els carrers s\u00f3n plens de gent contenta. Jo anava pensant: ‘Arribar\u00e9 a la Sala Rusi\u00f1ol i trobar\u00e9 un lloc de silenci…’. Doncs, res de tot aix\u00f2: me he sentit, \u00e9s o menys, com en el carrer. Noto especialment en aquesta inauguraci\u00f3 un ambient de cordialitat oberta, sincera\u00bb.<\/div>\n
\"03-curell\"<\/a><\/strong> Part dels assistents. Dolors Curell pogu\u00e9 m\u00e9s que el final de curs y que la calor: aqu\u00ed he \u00e9rem tots, pr\u00e0cticament no restava espai.<\/div>\n
\"04-curell\"<\/a><\/strong><\/strong> Josep M\u00aa Cadena entra en detalls: \u00abLa pintura de la Dolors \u00e9s d’ampli espectre i d’\u00e0mplia panor\u00e0mica\u00bb. S’obre a tots. Ella presenta paisatges: per\u00f2 no s\u00f3n una representaci\u00f3 del que hi ha, sin\u00f3 del que ella sent (…). Transmet l’equilibri al qual tots ho volem arribar com a persones. Per exemple: aquestes vistes de Barcelona que tenim des del mar, quan arribem en vaixell o en avi\u00f3. La Dolors transmet una determinada tranquil\u00b7litat dins de l’angoixa que produeix el volar (no diguem ja si arribem a la famosa T1, la nova terminal de l’aeroport)\u00bb.<\/div>\n
\"05-curell\"<\/a>Parla la pintora. Fou un \u00abparlar\u00bb entre cometes: \u00abEls pintors pintem -comen\u00e7\u00e0 dient- perqu\u00e8 no sabem escriure o parlar\u00bb. Les preguntes d’alguns assistents aconseguiren arrencar-li algunes altres explicacions: \u00abSempre s\u00f3n paisatges que jo he viscut. Els quadres s\u00f3n una impressi\u00f3, un recordatori del que jo he vist\u00bb. Ens revel\u00e0 que en la seva traject\u00f2ria comen\u00e7\u00e0 per l’abstracte i, despr\u00e9s d’un per\u00edode sense pintar, ja que estava dedicada a l’ensenyament, evolucion\u00e0 envers la figuraci\u00f3. <\/span><\/div>\n
M\u00c9S\u00a0 FOTOS\u00a0 DEL\u00a0 VERNISSATGE
\n<\/strong><\/span><\/div>\n

<\/a>\"06-curell\"<\/a><\/p>\n

<\/a><\/strong><\/span><\/div>\n

<\/a>\"07-curell\"<\/a><\/span><\/p>\n


\n<\/a><\/span><\/div>\n
<\/a>\"08-curell\"<\/a><\/span><\/div>\n
<\/a>\"09-curell\"<\/a><\/span><\/div>\n
<\/a>\"10-curell\"<\/a><\/span><\/div>\n
<\/a>\"11-curell\"<\/a><\/span><\/div>\n
<\/a>\"12-curell\"<\/a><\/span><\/div>\n
<\/a>\"13-curell\"<\/a><\/span><\/div>\n
<\/a>\"14-curell\"<\/a><\/span><\/div>\n
<\/a>\"15-curell\"<\/a><\/span><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El divendres 19 de juny, la Sala Rusi\u00f1ol ha coronat la seva temporada 2008-09 amb l’exposici\u00f3 de Dolors Curell, titulada \u00abNord-Sud\u00bb. L’artista ens presenta una pintura d’\u00e0mplia panor\u00e0mica, tot reeixint que la bellesa d’un instant es perpetu\u00ef. \u00abEl vigia vigila, per\u00f2 l’artista desitja anar m\u00e9s enll\u00e0 del que contempla. I aix\u00f2 \u00e9s el que fa […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[5],"tags":[],"class_list":["post-19913","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-vernissatges-a-la-sala-rusinol"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19913","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19913"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19913\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19913"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19913"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19913"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}