{"id":20069,"date":"2021-08-28T20:39:32","date_gmt":"2021-08-28T20:39:32","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/2021\/08\/28\/vernissatge-de-maite-llongueras-24-dabril-2009\/"},"modified":"2021-08-28T20:39:32","modified_gmt":"2021-08-28T20:39:32","slug":"vernissatge-de-maite-llongueras-24-dabril-2009","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/en\/2021\/08\/28\/vernissatge-de-maite-llongueras-24-dabril-2009\/","title":{"rendered":"Vernissatge de Maite Llongueras (24 d’abril 2009)"},"content":{"rendered":"

\"0101-mll\"<\/a><\/p>\n

\n

El 24 d’abril, Maite Llongueras<\/strong> inaugur\u00e0 a la Sala Rusi\u00f1ol la seva exposici\u00f3 “Tibidabo 360\u00ba”<\/em><\/strong>. Un t\u00edtol ben suggestiu: es refereix al cl\u00e0ssic parc d’atraccions que, situat al capdamunt de la serralada de Collcerola, ofereix una estampa \u00fanica de Barcelona. Els 360\u00ba<\/strong>? Al\u00b7ludeixen les atraccions que elegeix la pintora: els carrusels i les s\u00ednies, la vida dels quals \u00e9s donar voltes i m\u00e9s voltes sobre si mateixos (els 360\u00ba), tot brindant un viatge d’il\u00b7lusi\u00f3 a la fantasia dels humans.<\/p>\n<\/div>\n

<\/p>\n

\n

<\/strong><\/strong><\/a>\"02-mll\"<\/a><\/strong><\/strong>El vernissatge compt\u00e0 amb dos parlaments de presentaci\u00f3 i cr\u00edtica art\u00edstica. El primer fou el del Sr. Carles Duarte i Montserrat, poeta i Director de la Fundaci\u00f3 Ll. Carulla. El Sr. Duarte jutj\u00e0 com un encert el fet que la Maite ens parl\u00e9s de coses importants en un llenguatge (les atraccions del Tibidabo) que ens convida a recordar i reviure. Aix\u00ed, per exemple, la sensaci\u00f3 de despla\u00e7ament que transmeten les obres de “Tibidabo 360\u00ba”<\/em><\/strong> -el tramvia blau, els cavallets- ens convida a comprendre la naturalesa c\u00edclica de la nostra pr\u00f2pia exist\u00e8ncia, immersa en un moviment que no \u00e9s vertigin\u00f3s, sin\u00f3 pausat, lent i profund.<\/p>\n

<\/strong><\/div>\n

\n

<\/a>\"03-mll\"<\/a><\/strong><\/p>\n

En Carles Duarte ens feu notar que una bona colla dels quadres de “Tibidabo 360\u00ba”<\/em><\/strong>, a m\u00e9s, mostren la ciutat (Barcelona) com a rerefons: grisa, immersa en el temps. Tot i que resta com a paisatge de fons, \u00e9s justament on vivim: la vida ciutadana, tocada de dolor, presses, angoixa… Alhora, per\u00f2, hi ha un espai que escapa d’aquest ambient quotidi\u00e0 i que ens endinsa en un m\u00f3n m\u00e0gic, “un m\u00f3n fora del m\u00f3n”<\/em>, on el somnis es compleixen, on les figures que trobem s\u00f3n atemporals i ens tornen als nostres records. El Tibidado \u00e9s d’aquells ambients que ens permeten reviure els moments m\u00e0gics de la infantesa.<\/div>\n

\n

<\/strong><\/strong><\/a>\"04-mll\"<\/a><\/strong><\/strong><\/p>\n

Assistents a la inauguraci\u00f3.<\/p>\n

<\/strong><\/div>\n

\n

<\/a>\"05-mll\"<\/a>En Josep M\u00aa Cadena, periodista i cr\u00edtic d’art, ja habitual en els vernissatges a Sala Rusi\u00f1ol, volgu\u00e9 destacar la pintura de la Maite com a expressi\u00f3 de la vida pr\u00f2pia i col\u00b7lectiva, ja que les imatges de les atraccions del Tibidabo copsen realitats internes de la persona humana i remouen el sentiments. A guisa d’exemple, en Cadena recordava com ell -de menut- conegu\u00e9 el que era un avi\u00f3 en veure el que hi ha -des de sempre- al parc d’atraccions esmentat, i entengu\u00e9 la quadr\u00edcula del pla urban\u00edstic d’en Cerd\u00e0 veient Barcelona des del Tibidabo.
\n<\/span><\/div>\n

\n

<\/strong><\/strong><\/a>\"06-mll\"<\/a><\/strong><\/strong><\/p>\n

D’altra banda, afegia el Sr. Cadena, la visi\u00f3 dels carrusels i dels cavallets -que pugen i baixen- ens ajuda a interpretar un aspecte de la vida humana en la seva dimensi\u00f3 col\u00b7lectiva: les coses baixen, per\u00f2 tamb\u00e9 pugen, i, per tant, hi ha una esperan\u00e7a de creixen\u00e7a i de perfecci\u00f3.<\/p><\/div>\n

\n

<\/strong><\/strong><\/a>\"08-mll\"<\/a><\/strong><\/strong><\/p>\n

La Maite era la primera vegada que presentava una exposici\u00f3 tota ella dedicada exclusivament al Tibidabo. Dues vegades havia estat a la Sala Rusi\u00f1ol, la darrera de les quals va ser l’any 2004. En aquella ocasi\u00f3 exposava marines. Entre tots aquells quadres, per\u00f2, hi enclogu\u00e9 “per sorpresa” una imatge del parc d’atraccions del Tibidabo. Tenia els seus dubtes per a fer-ho, per\u00f2 la Vict\u00f2ria Cabanas l’encoratj\u00e0. Aquell quadre fou molt apreciat (i comprat) i, despr\u00e9s, ha estat el “detonant” per al tema de l’actual exposici\u00f3: “Tibidabo 360\u00ba”<\/em><\/strong>. A la foto la veiem juntament amb l’Ignasi Cabanas.<\/div>\n

\n

<\/a>\"09-mll\"<\/a><\/strong><\/p>\n

La Vict\u00f2ria Cabanas escolta atentament les paraules de la Maite Llongueras.<\/p><\/div>\n

\n

<\/strong><\/strong><\/a>\"10-mll\"<\/a><\/strong><\/strong><\/p>\n

A la Sala Rusi\u00f1ol acostumen a oc\u00f3rrer felices casualitats (o “trampes”, com diu el seu director, l’Ignasi Cabanas). Aquesta senyora que veiem a la foto, l’Anna Vivancos, durant el torn de preguntes dels assistents a la inauguraci\u00f3, va explicar que feia poc temps, per a celebrar el seu natalici, havia realitzat un caprici: veure sortir el sol des del Tibidabo. Despr\u00e9s, com si es tract\u00e9s d’immortalitzar aquell record de l’Anna i de premiar la seva franquesa, en el sorteig de la nota d’art entre els assistents, ella fou la guanyadora. En la foto, l’Anna rep de la Maite la nota d’art.
\n <\/strong><\/div>\n

<\/a>\"11-mll\"<\/a>En un primer pla, la rosa de sant Jordi i, al fons, el quadre titulat “Tibidabo”<\/em><\/strong>, amb una impressionant panor\u00e0mica sobre Barcelona.<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El 24 d’abril, Maite Llongueras inaugur\u00e0 a la Sala Rusi\u00f1ol la seva exposici\u00f3 “Tibidabo 360\u00ba”. Un t\u00edtol ben suggestiu: es refereix al cl\u00e0ssic parc d’atraccions que, situat al capdamunt de la serralada de Collcerola, ofereix una estampa \u00fanica de Barcelona. Els 360\u00ba? Al\u00b7ludeixen les atraccions que elegeix la pintora: els carrusels i les s\u00ednies, la […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[5],"tags":[],"class_list":["post-20069","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-vernissatges-a-la-sala-rusinol"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20069","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=20069"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20069\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=20069"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=20069"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=20069"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}