{"id":19945,"date":"2021-08-28T20:39:17","date_gmt":"2021-08-28T20:39:17","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/2021\/08\/28\/4-anotacions-den-josep-ma-cadena\/"},"modified":"2021-08-28T20:39:17","modified_gmt":"2021-08-28T20:39:17","slug":"4-anotacions-den-josep-ma-cadena","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/en\/2021\/08\/28\/4-anotacions-den-josep-ma-cadena\/","title":{"rendered":"\u201c4 anotacions d\u2019en\u2026 Josep M\u00aa Cadena\u201d"},"content":{"rendered":"

Respostes r\u00e0pides de l’artista, sense “cercar 3 potes al gat”\"\"<\/a><\/strong><\/p>\n

\u2022 Tu? <\/strong>(nom, naixen\u00e7a i el que vulguis): A mi m’anomenen Josep M\u00aa Cadena Catal\u00e1n. Vaig n\u00e9ixer a Barcelona el 6 de setembre del ’35; al barri del Ninot, all\u00ed on es troben l’Hospital Cl\u00ednic i els bombers. Vaig con\u00e8ixer el final de la guerra i la immediata postguerra. Era quan pel carrer Muntaner pujaven i baixaven els tramvies; jo s\u00f3c anterior als autobusos.<\/p>\n

Primera formaci\u00f3<\/strong>: Em varen dur al Col\u00b7legi de Sant Miquel, dels Missioners del Sagrat Cor. Vaig ser un xiquet una mica rebel, per\u00f2 sense caure mai en el perill de ser expulsat: sempre anava per la frontera! Fins i tot, vaig ser escolanet: jo sabia ajudar a missa en llat\u00ed. Incl\u00fas vaig donar als meus companys uns cursos de preparaci\u00f3 per a ser escolans.<\/p>\n

Estudis superiors<\/strong>: Vaig acabar el batxillerat amb el darrer examen d’Estat i vaig comen\u00e7ar Dret. Havia, per\u00f2, problemes familiars: a casa no pod\u00edem sostenir una carrera de cinc anys. A m\u00e9s, hi havia la incertesa del treball, ja que en acabar la carrera solament podria exercir de passant, \u00e9s a dir, sense cobrar.\"\"<\/a><\/p>\n

El salt<\/strong> al periodisme<\/strong>: Vaig optar per anar l’Escola Oficial de Periodisme, que havia establert els seus cursos a Barcelona. Per qu\u00e8 ho vaig fer? Un sempre escull les coses m\u00e9s f\u00e0cils de fer; i la tend\u00e8ncia de l’\u00e9sser hum\u00e0 \u00e9s la de no fer res. Al col\u00b7legi havia demostrat que, entre els meus companys de classe, jo era el que posava millor el subjecte, verb i complement directe. Era el qui llegia m\u00e9s, tenia una certa preocupaci\u00f3 liter\u00e0ria i vaig pensar que el periodisme podia ser aix\u00f2. Foren dos anys a Barcelona i un a Madrid: la Direcci\u00f3n General de Prensa en aquell moment, Don Juan Aparicio L\u00f3pez, deia que els catalans hem d’estar tamb\u00e9 a l’escullera de Madrid. Jo li vaig dir que aqu\u00ed tamb\u00e9 ten\u00edem escullera, per\u00f2 aix\u00f2 no el va satisfer gaire.<\/p>\n

Comen\u00e7a l’etapa professional<\/strong>: vaig fer pr\u00e0ctiques en l’Ag\u00e8ncia EFE de Madrid. Despr\u00e9s em traslladaren a Barcelona. Vaig a EFE, simultaniejant amb el “Diario de Barcelona”. Hi vaig entrar com a redactor. Consideraren que podia organitzar el treball de la gent i em varen fer cap de redacci\u00f3.<\/p>\n

Associacionisme periodista<\/strong>: Ens comen\u00e7\u00e0vem a moure i jo fou un dels fundadors del grup democr\u00e0tic de periodistes. Ten\u00edem que donar una nova visi\u00f3: no com a corretja de transmissi\u00f3 del poder vers el p\u00fablic, sin\u00f3 del p\u00fablic cap al poder. Jo no entrava en discussions pol\u00edtiques, per\u00f2 s\u00ed que \u00e9s veritat que no estava d’acord amb la situaci\u00f3 del moment.\"\"<\/a><\/p>\n

L’Ag\u00e8ncia EFE em volia acomiadar… M’alliber\u00e0 de romandre en un \u00f2rgan m\u00e9s o menys oficial. Vaig continuar en el “Diario de Barcelona”. Des d’all\u00ed em varen cridar com a membre de la junta directiva de l’Associaci\u00f3 de la Premsa. Vaig comen\u00e7ar a impartir uns cursos en la Facultat de Ci\u00e8ncies de la Informaci\u00f3 de la Universitat Aut\u00f2noma.<\/p>\n

“Ball” period\u00edstic<\/strong>: Despr\u00e9s vaig ser cridat pels fundadors del diari “Avui”. Vaig comen\u00e7ar com a sotsdirector, per\u00f2 despr\u00e9s no ens v\u00e0rem entendre: en teoria est\u00e0vem oberts a totes les tend\u00e8ncies, per\u00f2 \u2014m\u00e9s tard\u2014 per raons d’afinitats pol\u00edtiques d’ells i per necessitat de diner varen tendir cap a Converg\u00e8ncia… Vaig ser acomiadat de l'”Avui”. Em va contractar “El Peri\u00f3dico” per a ocupar-me de relacions p\u00fabliques. I vaig comen\u00e7ar a escriure all\u00ed.<\/p>\n

Cr\u00edtic d’art<\/strong>: “El Peri\u00f3dico” no tenia secci\u00f3 d’art. Varen pensar en mi, per coses que jo havia escrit i pels premis que tenia: el Premi de Periodisme Citat de Barcelona, la Creu de Sant Jordi… Em donaren la Creu per l’objectivitat \u2014deien ells\u2014 de les meves cr\u00edtiques i pel sentit erudit que jo hi afegia: jo he intentat sempre que la gent no vegi solament una exposici\u00f3 \u2014bona o dolenta segons el meu criteri\u2014, sin\u00f3 que hi vegin el context de les informacions.<\/p>\n

Vaig ser tamb\u00e9 director del “Full del Dilluns” per a liquidar-lo (en la meva vida tot s\u00f3n liquidacions!). En fi, vaig continuar amb “El Peri\u00f3dico”, tot fent reportatges, editorials…\"\"<\/a><\/p>\n

La jubilaci\u00f3<\/strong>: Finalment, vaig arribar a una edat en la que els propietaris pensaren que jo ja podia viure de la jubilaci\u00f3. Vaig continuar com fins ara, fent una cr\u00edtica d’art, una mica els dimarts, una mica m\u00e9s els divendres… Tot intentant treballar a favor de les coses que m’agraden, com ara la investigaci\u00f3 hist\u00f2rica, la difusi\u00f3 de l’art i provant que es vegi que els ciutadans, malgrat els nostres interessos, tenim una manera de ser que ens ha de portar a ser col\u00b7laboradors els uns dels altres.<\/p>\n

En resum<\/strong>: Tot ho podeu resumir dient “nasqu\u00e9 tal dia i encara \u00e9s viu”. La meva esposa: M\u00aa del Carme Caparr\u00f3s. Tenim dos fills: Jordi i Oriol. El m\u00e9s gran, en Jordi, viu a casa: est\u00e0 enamorat de la nevera. L’altre treballa, trob\u00e0 una xicota i estan casats per la hipoteca del pis, que \u00e9s la cosa m\u00e9s dura i persistent que pot haver en aquest m\u00f3n.<\/p>\n

\u2022 Una virtut teva a destacar?<\/strong>: La sinceritat.<\/p>\n

\u2022 Un punt feble teu a recon\u00e8ixer?<\/strong>: La por a fer mal.\"\"<\/a><\/p>\n

\u2022 El teu plat preferit? <\/strong>(per a qui desitgi convidar-te): La sopa. En concret, de fideus fins, amb un ou…<\/p>\n

\u2022 Un record de la teva vida?<\/strong>: El record m\u00e9s gran: la sensaci\u00f3 de qu\u00e8 m’enganyaven perqu\u00e8 als 9 anys un nen em va dir que existien els “Reis Mags”. Jo no m’ho creia i em vaig barallar amb ell. I la meva mare va caure en l’error de dir-me que s\u00ed. Dos dies despr\u00e9s jo ja sabia la veritat. Aix\u00f2 em va crear un cert sentiment de no refiar-me ni tan sols del meu pare.<\/p>\n

\u2022 Un lloc d’aquest m\u00f3n?<\/strong>: Barcelona!<\/p>\n

\u2022 Un llibre?<\/strong>: \u00c9s molt dif\u00edcil. Jo tinc 22.000 llibres a la meva biblioteca. Destacar\u00e9 dos temes: les mem\u00f2ries i les hist\u00f2ries.<\/p>\n

\u2022 Un escriptor?<\/strong>: Azor\u00edn.<\/p>\n

\u2022 Del “set\u00e8 art”: una pel\u00b7l\u00edcula?<\/strong>: “Los cuatro jinetes del Apocalipsis”<\/em>, de Rodolfo Valentino.\"\"<\/a><\/p>\n

\u2022 Una afici\u00f3?<\/strong>: Llegir.<\/p>\n

\u2022 Un somni?<\/strong>: No somio molt. Somio que no arribo a fer totes les coses que voldria, per\u00f2 despr\u00e9s em desperto i veig que s\u00ed. Perqu\u00e8 all\u00f2 al que no arribo ho deixo estar…<\/p>\n

\u2022 Qu\u00e8 \u00e9s l’art?<\/strong>: \u00c9s quelcom molt ampli: art de viure, de conviure, de parlar, d’escoltar…; hi ha en el fons un art de trobar sobre totes les coses de la vida una harmonia de les facetes que li pertoquen a l’\u00e9sser hum\u00e0.<\/p>\n

\u2022 Per a Plat\u00f3, <\/strong>la bellesa<\/strong> \u00e9s la crida d’un altre m\u00f3n<\/strong> per a rescatar-nos de la caverna on vivim<\/em> (qu\u00e8 et sembla?): Em sembla b\u00e9. A vegades ho he comparat amb els \u00e9ssers que ballen davant la caverna enfront d’una foguera, de manera que nosaltres veiem solament les ombres. Per\u00f2 en aquests temps, malgrat que a voltes fa mal clima, sortim a fora i veiem els arquetips.<\/p>\n

\u2022 T’has trobat amb la B<\/span>ellesa (aix\u00ed, amb M<\/span>aj\u00fascula)?<\/strong>: He vist moltes coses boniques. Sempre hi ha la sensaci\u00f3 de la bellesa: una gran posta del sol o una sortida del sol al mat\u00ed \u00e9s bonica per ess\u00e8ncia, per\u00f2 el que \u00e9s m\u00e9s bonic \u00e9s el record del que has vist.\"\"<\/a><\/p>\n

\u2022 El teu mestre?<\/strong>: Les persones que patiren injustament. Jo s\u00f3c del ’36: el final de la guerra em va marcar. Vaig sentir parlar de la gent condemnada a la pres\u00f3, d’aquells als qui no se’ls donava treball, dels qui callaven. Jo pensava que tot all\u00f2 no podi ser…<\/p>\n

\u2022 T’identifiques amb alguna escola de pintura?<\/strong>: No, no, no!, perqu\u00e8 m’obro a totes les maneres. Les escoles s\u00f3n camins per arribar al final, i a mi m’interessa m\u00e9s aquest final que no pas el proc\u00e9s.<\/p>\n

\u2022 Un pintor a qui admires?<\/strong>: Molts. Molts. Admiro tant una obra d’en Vel\u00e0zquez com una altra d’en Goya, de Picasso i… tamb\u00e9 de Kandinsky. \u00c9s como els sants: entre tants que hi ha en el m\u00f3n que s\u00f3n arquetips, un s’adhereix a un o altre, per\u00f2 tots fan el miracle.<\/p>\n

\u2022 El teu primer record del m\u00f3n de l’art?<\/strong>: Un pintor anomenat Stohecker, amic de la fam\u00edlia. Els don\u00e0 un cat\u00e0leg d’una exposici\u00f3 que ell feia a la Sala Windsor de Barcelona, que ja no existeix. Jo, que encara anava amb pantalon de golf, vaig anar-hi. I vaig restar meravellat davant d’un quadre molt gran, que pretenia imitar La maja desnuda<\/em> d’en Goya i que, en realitat, era la Carmen del Lirio, la qual aleshores era molt famosa. M’impression\u00e0 que hagu\u00e9s alg\u00fa que pogu\u00e9s captar per dins les persones; que expliqu\u00e9s no nom\u00e9s la pell, sin\u00f3 tamb\u00e9 la for\u00e7a d’aquella dona.\"\"<\/a><\/p>\n

\u2022 La teva primera alegria en l’art?<\/strong>: Que reconeguessin en “El Peri\u00f3dico”, \u00e0dhuc abans en “El Diario de Barcelona”, que jo realitzava una tasca \u00fatil. Vaig iniciar en “El Diario de Barcelona” la secci\u00f3 titulada “Gente de pluma y l\u00e1piz” en la que parlava de molta gent; cada setmana una persona i intentava recuperar-los cap a la societat d’aquell moment. Que alg\u00fa em reconegu\u00e9s aix\u00f2, m’ajud\u00e0!<\/p>\n

\u2022 La teva primera exposici\u00f3?<\/strong>: No cal transformar la pregunta. M’he exposat moltes vegades! Les primeres cr\u00edtiques que sortiren foren en “El Diario de Barcelona”, perqu\u00e8 hi havia el “cr\u00edtic oficial”, D. Alberto del Castillo, que era catedr\u00e0tic de la universitat, especialista en arqueologia. Ell consider\u00e0 que jo el podia suplir en algunes determinades exposicions. Aix\u00f2 m’atorg\u00e0 una altra visi\u00f3 sobre la gent de Barcelona.<\/p>\n

\u2022 El teu estil?<\/strong>: Jo crec que s\u00ed tinc un estil! Intento donar not\u00edcia sobre les coses; que el lector s\u00e0piga que les coses existeixen. Despr\u00e9s provo de donar-li unes l\u00ednies d’interpretaci\u00f3. Jugo sempre a qu\u00e8 l’exposici\u00f3 “estigui oberta”, per a recomanar-li al lector que la vagi a veure i, si ho fa, puguin dissentir de mi. Perqu\u00e8 penso que, malgrat que dissenteixi, si parl\u00e9ssim, alguna cosa trobar\u00edem en com\u00fa.\"\"<\/a><\/p>\n

\u2022 El teu color?<\/strong>: El verd.<\/p>\n

\u2022 El teu tema?<\/strong>: Comunicar! Tot el que sigui referir-me als altres dient-los el que jo crec que he vist, no per orgull, sin\u00f3 per tal d’aportar.<\/p>\n

\u2022 Ens dius quelcom m\u00e9s?<\/strong> (el que vulguis del que vulguis): Buenaaaasss!!!<\/p>\n

\u2022 Alguna altra pregunta? <\/strong>(que desitgis que et fem): No!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Respostes r\u00e0pides de l’artista, sense “cercar 3 potes al gat” \u2022 Tu? (nom, naixen\u00e7a i el que vulguis): A mi m’anomenen Josep M\u00aa Cadena Catal\u00e1n. Vaig n\u00e9ixer a Barcelona el 6 de setembre del ’35; al barri del Ninot, all\u00ed on es troben l’Hospital Cl\u00ednic i els bombers. Vaig con\u00e8ixer el final de la guerra […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[10],"tags":[],"class_list":["post-19945","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-4-apuntes-de"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19945","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19945"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19945\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19945"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19945"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19945"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}