{"id":19922,"date":"2021-08-28T20:39:15","date_gmt":"2021-08-28T20:39:15","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/2021\/08\/28\/vernissatge-den-juan-luis-jardi-9-dabril-2010\/"},"modified":"2021-08-28T20:39:15","modified_gmt":"2021-08-28T20:39:15","slug":"vernissatge-den-juan-luis-jardi-9-dabril-2010","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/en\/2021\/08\/28\/vernissatge-den-juan-luis-jardi-9-dabril-2010\/","title":{"rendered":"Vernissatge d’en Juan Luis Jard\u00ed (9 d’abril 2010)"},"content":{"rendered":"

<\/a>\"jl-jardi-012\"<\/a><\/p>\n

<\/a><\/em><\/strong>“Pr\u00f2xima parada, Willougbi”<\/a><\/em><\/strong>. Aix\u00ed \u00e9s el t\u00edtol, aix\u00ed \u00e9s l’exposici\u00f3 d’en Joan Luis Jard\u00ed, acabada d’inaugurar a la Sala Rusi\u00f1ol. Misteri i inquietud, fins i tot “provocaci\u00f3”, s\u00f3n sensacions que ens transmet aquest pintor: no deixa indiferent a ning\u00fa. La prova d’aix\u00f2 fou el llarg carrusel de preguntes llan\u00e7ades p\u00fablicament<\/em> des del p\u00fablic<\/em>. Qu\u00e8 \u00e9s Willougbi? On \u00e9s Willougbi?<\/em> Heus ac\u00ed part del “joc” al que Jard\u00ed ens introdueix en la seva obra.<\/div>\n

<\/p>\n

\"jl-jardi-02\"<\/a>La benvinguda. Era la primera vegada que en Juan Luis Jard\u00ed, tot i la seva llarga traject\u00f2ria -ja que comen\u00e7\u00e0 a exposar als 16 anys- venia a la Sala Rusi\u00f1ol. L’Ignasi Cabanas<\/strong> emfatitz\u00e0 que amb Jard\u00ed s’obria com \u00abun nou cap\u00edtol a la nostra sala: un estil de pintura que, sense deixar de ser figuraci\u00f3, s’endinsa en el m\u00f3n del misteri i del que \u00e9s m\u00e0gic\u00bb.<\/div>\n
\"jl-jardi-032\"<\/a> En Josep M\u00aa Cadena<\/strong>, home d’esperit cr\u00edtic i inconformista amb el “pol\u00edticament establert”, inici\u00e0 el seu parlament bo i fent una lloan\u00e7a de la versatilitat de la Sala Rusi\u00f1ol. \u00ab\u00c9s quelcom que jo he practicat durant molts anys!\u00bb. La pintura d’en Jard\u00ed es mou en aquesta l\u00ednia. \u00abEl vaig con\u00e8ixer fa anys. \u00c9s un home conseq\u00fcent amb les seves orientacions. Em sorpr\u00e8n el seu realisme: t\u00e9 la for\u00e7a d’explicar les coses tal com s\u00f3n, no solament com aparenten; com s\u00f3n y com es manifesten davant dels altres\u00bb.<\/div>\n
\"jl-jardi-04\"<\/a><\/strong><\/strong> Rere dels ponents llueix “El caf\u00e8 d’Ast\u00faries”<\/a><\/em><\/strong>. Amb vista a il\u00b7lustrar el quefer d’en Jard\u00ed, el Sr. Cadena realitz\u00e0 la seva exegesi personal d’aquest quadre. Comen\u00e7\u00e0 per esmentar els cambrers: \u00abEstan desvagats!\u00bb. En realitat no en veiem ni un de sol: hom intueix la pres\u00e8ncia d’un d’ells rere al porta de servei. Per\u00f2 en el seu no apar\u00e8ixer ens transmeten aquesta percepci\u00f3 d’ociositat: aquesta \u00e9s la composici\u00f3 de lloc que ens fem. Aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed \u00abperqu\u00e8 no hi ha gent: \u00e9s un caf\u00e8 de tert\u00falies, per\u00f2 ara no hi ha tert\u00falies\u00bb. Entre altres elements, destaca un home que sembla estar mirant (amb la cara discretament “duplicada”): \u00e9s tocat per la llum del sol que penetra des de l’exterior: \u00abrepresenta les coses que s\u00f3n a l’exterior i que el condicionen\u00bb…<\/div>\n
\"jl-jardi-05\"<\/a>Pot ser que l’element m\u00e0gic de l’obra d’en Jard\u00ed que major intriga causa en l’espectador s\u00f3n les cares (i\/o figures) dels personatges, freq\u00fcentment replicades una, o dues, o fins a tres vegades. Segons Cadena<\/strong>, es tracta de \u00abpersones que a voltes s\u00f3n tres, per\u00f2 que en realitat \u00e9s una i la mateixa. I \u00e9s que nosaltres mateixos, enduts per la curiositat, sovint ens fem tres -com una mena de “trinitat”- tot volent-nos trobar d’una manera distinta davant les diferents situacions amb les que topem en aquesta vida\u00bb. <\/span>
\n<\/span><\/div>\n
\"jl-jardi-06\"<\/a>La Sala Rusi\u00f1ol<\/strong>, per\u00f2, mai defrauda: \u00e0dhuc la m\u00e0gia d’en Juan Luis Jard\u00ed es vei\u00e9 superada per la realitat<\/em>. D’aix\u00f2 s’encarregaren la Maria, la Denise i l’Eileen. Els seus joves i formosos rostres posaren “trilogia” a “El gronxador de la casa vella”<\/a><\/em><\/strong>.<\/div>\n
<\/a>\"jl-jardi-07\"<\/a>Lo m\u00e1s m\u00e1gico de cada inauguraci\u00f3n de la Sala Rusi\u00f1ol son los sorteos: esa magia de nuevo estuvo encarnada por esa joven trilog\u00eda. Aqu\u00ed vemos a Mar\u00eda, Den\u00eds e Eil\u00edn en los preparativos para el sorteo de la nota de arte de Juan Luis Jard\u00ed entre los asistentes a la inauguraci\u00f3n. <\/span>
\n<\/span><\/div>\n
\"jl-jardi-08\"<\/a>Juan Luis Jard\u00ed<\/strong> tingu\u00e9 unes paraules d’agra\u00efment per a tots, especialment per a la Sala Rusi\u00f1ol i per en Josep M\u00aa Cadena. Despr\u00e9s de la brevetat del seu discurs, succe\u00ed quelcom inusitat: un allau de preguntes des del p\u00fablic. Tan sorprenent fenomen (a voltes costa arrancar ni que siguin 3 q\u00fcestions) potser fou indu\u00eft per quelcom m\u00e9s sorprenent encara: la Maria, amb el seus 8 anys, obr\u00ed el foc i ens deix\u00e0 amb el cor encongit; -\u00abNo \u00e9s una pregunta, per\u00f2 voldria dir que m’agraden molt els quadres\u00bb. -\u00abMoltes gr\u00e0cies\u00bb, respongu\u00e9 l’artista.<\/div>\n
\"jl-jardi-09\"<\/a>Comen\u00e7\u00e0 el “bombardeig”: -\u00abVoldria preguntar per les imatges que es tripliquen\u00bb. -\u00abHi ha preguntes que no tenen resposta. Aquesta \u00e9s una. B\u00e9, amb tot, hi ha diverses versions. Una \u00e9s que es tracta d’un recurs per a plasmar el moviment. Per\u00f2 la principal ra\u00f3 \u00e9s una altra: intento captar l’esperit amb el misteri i la m\u00e0gia\u00bb. -\u00abPer\u00f2, per qu\u00e8 tres?. Hi ha alguna ra\u00f3?\u00bb. S’avan\u00e7\u00e0 en Cadena: -\u00abEl tres \u00e9s un n\u00famero m\u00e0gic, perqu\u00e8 l’home fou creat a imatge de D\u00e9u u i tri…\u00bb. Per\u00f2 en Jard\u00ed fou m\u00e9s planer: \u00abA vegades pintem coses sense saber el perqu\u00e8\u00bb. -\u00abI el t\u00edtol?\u00bb. -\u00abBona pregunta! No t\u00e9 resposta. Willougbi no existeix: \u00e9s un poble ple de color, on sempre llueix el sol, on la gent \u00e9s feli\u00e7, passeja, est\u00e0 alegre. Alguns l’hem pensat, l’hem somiat. Aquesta exposici\u00f3 \u00e9s un homenatge a aquest poble que no existeix, a aquest lloc al que ens agradaria anar-hi…\u00bb. -\u00abCom s’apr\u00e8n a pintar d’aquesta manera tan bonica?\u00bb. -\u00abAmb professors bons i amb ganes d’aprendre. Amb moltes hores, amb const\u00e0ncia\u00bb. I… aix\u00ed fins a tretze preguntes. <\/span>
\n<\/span><\/div>\n
M\u00c9S FOTOS DEL VERNISSATGE<\/strong><\/span><\/div>\n

<\/a>\"jl-jardi-10\"<\/a><\/p>\n

<\/a><\/strong><\/span><\/div>\n

<\/a><\/span><\/p>\n

<\/a>\"jl-jardi-11\"<\/a><\/span><\/div>\n
<\/a>\"jl-jardi-12\"<\/a><\/span><\/div>\n
<\/a>\"jl-jardi-13\"<\/a><\/span><\/div>\n
<\/a>\"jl-jardi-14\"<\/a><\/span><\/div>\n
<\/a>\"jl-jardi-15\"<\/a><\/span><\/div>\n
<\/a>\"jl-jardi-16\"<\/a><\/span><\/div>\n
<\/a>\"jl-jardi-17\"<\/a><\/span><\/div>\n
<\/a>\"jl-jardi-18\"<\/a><\/span><\/div>\n
<\/a>\"jl-jardi-19\"<\/a><\/span><\/div>\n
<\/a>\"jl-jardi-20\"<\/a><\/span><\/div>\n
<\/a>\"jl-jardi-21\"<\/a><\/span><\/div>\n
<\/a>\"jl-jardi-22\"<\/a><\/span><\/div>\n
<\/a>\"jl-jardi-23\"<\/a><\/span><\/div>\n
<\/a>\"jl-jardi-24\"<\/a><\/span><\/div>\n
<\/a>\"jl-jardi-25\"<\/a><\/span><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

“Pr\u00f2xima parada, Willougbi”. Aix\u00ed \u00e9s el t\u00edtol, aix\u00ed \u00e9s l’exposici\u00f3 d’en Joan Luis Jard\u00ed, acabada d’inaugurar a la Sala Rusi\u00f1ol. Misteri i inquietud, fins i tot “provocaci\u00f3”, s\u00f3n sensacions que ens transmet aquest pintor: no deixa indiferent a ning\u00fa. La prova d’aix\u00f2 fou el llarg carrusel de preguntes llan\u00e7ades p\u00fablicament des del p\u00fablic. Qu\u00e8 \u00e9s […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[5],"tags":[],"class_list":["post-19922","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-vernissatges-a-la-sala-rusinol"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19922","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19922"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19922\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19922"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19922"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19922"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}