{"id":19919,"date":"2021-08-28T20:39:15","date_gmt":"2021-08-28T20:39:15","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/2021\/08\/28\/vernissatge-den-miquel-vilar-29-gener-2010\/"},"modified":"2021-08-28T20:39:15","modified_gmt":"2021-08-28T20:39:15","slug":"vernissatge-den-miquel-vilar-29-gener-2010","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/en\/2021\/08\/28\/vernissatge-den-miquel-vilar-29-gener-2010\/","title":{"rendered":"Vernissatge d’en Miquel Vilar (29 gener 2010)"},"content":{"rendered":"

<\/a>\"012-miquel-vilar\"<\/a><\/p>\n

Qui hagi conegut tan sols una vegada la Vall de Bianya ja coneix Miquel Vilar<\/strong>; qui veu en Miquel Vilar (i\/o la seva obra “Dins d’un somni”<\/a><\/span><\/em><\/strong>) ja est\u00e0 “veient” la Vall de Bianya (el seu lloc d’origen), amb tots els seus privilegis: bellesa, tons suaus, horitzons oberts, la serenor del camp. \u00abL’art \u00e9s el reflex de l’\u00e0nima\u00bb, ens ha dit el pintor. Vegeu l’art\u00edfex d’aquest art… [hi trobareu el V\u00cdDEO del vernissatge<\/strong>: 1′:39”].<\/div>\n

<\/p>\n

\"02-miquel-vilar\"<\/a>\u00abCom a persona, Miquel Vilar<\/strong> ens sembla igual com el que ens ofereix. No vol fer cap mena de soroll i ens parla en veu baixa, per\u00f2 amb fermesa (…). Sap que aquests s\u00f3n temps de turbul\u00e8ncies i de preocupacions, per\u00f2 vol oferir-nos unes altres pautes que ens serveixin per a superar la crisi de valors\u00bb (de la ressenya escrita per en Josep M\u00aa Cadena).<\/div>\n
\"03-miquel-vilar\"<\/a> En Miquel Vilar \u00e9s presentat per l’Ignasi Cabanas<\/strong>. Pintor jove, d’aspecte molt jovial, per\u00f2 veter\u00e0, \u00e9s la segona vegada que exposa a la Sala Rusi\u00f1ol<\/strong>. Entre exposici\u00f3 i exposici\u00f3, sense apartar-se del seu estil (dir\u00edem que li \u00e9s cong\u00e8nit) ha anat experimentant temes i tons diversos. \u00abEn aquesta col\u00b7lecci\u00f3 observem una varietat molt interessant\u00bb.<\/div>\n
\"04-miquel-vilar\"<\/a><\/strong><\/strong> En Josep M\u00aa Cadena<\/strong> confessa la seva personal sensaci\u00f3, en entrar a la Sala Rusi\u00f1ol, d’haver passat del brogit del carrer a la tranquil\u00b7litat que ens donen l’art i la reflexi\u00f3. Aix\u00ed \u00e9s la vida mateixa d’en Miquel Vilar: \u00abEl pintor \u00e9s d’una terra de convulsions i ebullicions, terra de volcans. Per\u00f2 la seva pintura -amb els seus tons suaus i torrats- mostra que l’home pot “caminar” en aquestes mateixes terres. Olot s’ha vestit amb els grocs i amb els torrats d’una orografia que antany fou lava\u00bb.<\/div>\n
\"05-miquel-vilar\"<\/a>Segons en Josep M\u00aa Cadena<\/strong>, \u00abMiquel Vilar es confessa autodidacta: no ha anat a l’escola. Per\u00f2 ha tingut una mestria en la vida. \u00c9s un home que es fixa en -i s’adona de- les belleses: ens les presenta de manera que ens indueixen a una pau interior. En el m\u00f3n passen coses que es poden resumir en cels blaus, muntanyes de suau ascens, pobles que es veuen de lluny estant, grans extensions de mar, onades que arriben amb mansuetud…\u00bb. <\/span>
\n<\/span><\/div>\n
\"06-miquel-vilar\"<\/a>Una recomanaci\u00f3 d’en Cadena<\/strong>: \u00abDesitjo que contemplin els quadres de Miquel Vilar amb tranquil sentit de la profunditat. Si volen, es poden posar en ells amb la mirada i sentir-se abrigats per ells, sense mai sentir el sol que pica o el vent que bufa. Serveixen per a saber com som, per\u00f2, especialment, per a sentir-nos en tr\u00e0nsit cap a noves i millors situacions\u00bb.<\/div>\n
\"07-miquel-vilar\"<\/a>Tingu\u00e9 ra\u00f3 l’Ignasi Cabanas en presentar en Miquel Vilar<\/strong> com \u00abun home d’\u00e8xit, per\u00f2, alhora, senzill i humil\u00bb. Tot just gos\u00e0 expressar unes poques i t\u00edmides paraules de sincer agra\u00efment. Sortosament arrib\u00e0 el torn de preguntes dels assistents: – \u00ab\u00c9s una pintura bonica que no cansa de mirar. \u00c9s un reflex del seu car\u00e0cter?\u00bb. Ell respongu\u00e9: \u00abLa pintura sempre \u00e9s un reflex del car\u00e0cter\u00bb. <\/span>
\n<\/span><\/div>\n
\"08-miquel-vilar\"<\/a>– \u00abEl teu estil, ha estat sempre aix\u00ed?\u00bb. MV<\/strong>: \u00abVaig comen\u00e7ar amb el figuratiu i experimentant l’art contemporani. Per\u00f2 en els darrers deu anys he experimentat el paisatgisme\u00bb. – \u00abA Olot, hi ha muntanyes?\u00bb. MV<\/strong>: \u00abM’agraden els temes oberts: l’Empord\u00e0, el Pla de l’Estany (…). \u00c9s el que em surt, \u00e9s l’atmosfera que he viscut\u00bb.<\/div>\n
\"09-miquel-vilar\"<\/a>A la Sala Rusi\u00f1ol mai acaba un vernissatge sense l’emoci\u00f3 de la nota d’art firmada per l’autor que inaugura, sortejada entre els assistents a l’acte. La Marta fou requerida entre el p\u00fablic com a “m\u00e0 innocent”; l’Elena -la seva amiga- fou l’afortunada. <\/span>
\n<\/span><\/div>\n
V\u00cdDEO DEL VERNISSATGE [1′: 39”]<\/strong><\/a><\/span><\/p>\n

<\/object><\/p>\n<\/div>\n

\n<\/strong><\/span><\/div>\n
M\u00c9S FOTOS DEL VERNISSATGE<\/strong><\/span>
\n<\/a>\"10-miquel-vilar\"<\/a><\/div>\n
<\/a><\/strong><\/span><\/div>\n

<\/a><\/span><\/p>\n

<\/a>\"11-miquel-vilar\"<\/a><\/span><\/div>\n
<\/a>\"12-miquel-vilar\"<\/a><\/span><\/div>\n
<\/a>\"13-miquel-vilar\"<\/a><\/span><\/div>\n
<\/a>\"142-miaquel-vilar\"<\/a><\/span><\/div>\n
<\/a>\"15-miquel-vilar\"<\/a><\/span><\/div>\n
<\/a>\"16-miquel-vilar\"<\/a><\/span><\/div>\n
<\/a>\"17-miquel-vilar\"<\/a><\/span><\/div>\n
<\/a>\"18-miquel-vilar\"<\/a><\/span><\/div>\n
<\/a>\"19-miquel-vilar\"<\/a><\/span><\/div>\n
<\/a>\"20-miquel-vilar\"<\/a><\/span><\/div>\n
<\/a>\"21-miquel-vilar\"<\/a><\/span><\/div>\n
<\/a>\"22-miquel-vilar\"<\/a><\/span><\/div>\n
<\/a>\"23-miquel-vilar\"<\/a><\/span><\/div>\n
<\/a>\"24-miquel-vilar\"<\/a><\/span><\/div>\n
<\/a>\"25-miquel-vilar\"<\/a><\/span><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Qui hagi conegut tan sols una vegada la Vall de Bianya ja coneix Miquel Vilar; qui veu en Miquel Vilar (i\/o la seva obra “Dins d’un somni”) ja est\u00e0 “veient” la Vall de Bianya (el seu lloc d’origen), amb tots els seus privilegis: bellesa, tons suaus, horitzons oberts, la serenor del camp. \u00abL’art \u00e9s el […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[5],"tags":[],"class_list":["post-19919","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-vernissatges-a-la-sala-rusinol"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19919","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19919"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19919\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19919"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19919"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.salarusinyol.net\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19919"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}