Inauguració Cruañas (9 maig 2019)

Maig és el mes de l’aniversari de la Sala Rusiñol: enguany, complim 33 anys exposant pintura figurativa. I tenim la joia de celebrar-ho amb una exposició que es titula així: “Cruañas, 50 Anys de pintura”. Doble efemèrides! 

 

 

 

 

 

 

La creativitat d’aquest artista ha estat marcadament lloada pel nostre crític d’art: «Pel que fa a Cruañas, sobre el que des de 1985 he escrit en disset ocasions, sempre em sembla que començo de nou (…). Ell és, al meu entendre, un creatiu que sap trobar-se amb ell mateix i que sempre palesa noves qualitats en els temes que més l’interessen. Busca i segueix fins que connecta amb el dring misteriós de la novetat en l’ambient que ha escollit». 

 

 

 

Un aspecte particularment entranyable d’aquesta inauguració ha estat l’encontre de tres pintors, tots ells prou coneguts a la Sala Rusiñol. A més de l’artista que exposava, han estat presents en Benet Sarsanedas—vell amic d’en Cruañas— i en Juan Antonio Tenorio, el qual ha fet una “pregunta d’artista”: «—Quan decideix el pintor que l’obra s’ha acabat?». Resposta contundent: «—Quan la firmes, tot i que sempre penses que podries haver posat quelcom més o treure alguna cosa. En fi, s’ha acabat quan ja no se li pot treure res més!».

 

 

 

Les descripcions biogràfi ques caracteritzen en Josep Cruañas com a «pintor impressionista amb tints abstractes, que transmet una vaporositat especial dins d’una atmosfera molt humida» (només cal veure algunes de les seves obres per a certificar aquesta descripció). Però, «—D’on surten el color i la tonalitat fosca de la seva pintura?». El pintor va respondre: «—A la paleta poso blanc, groc i taronja, i em surten aquests colors foscos. És la meva gama!, el meu llenguatge!, i no hi puc renunciar».