Vernissatge de Miquel Peidro (7 setembre 2012)
Seguint el ritme dels nens a les escoles, a la Sala Rusiñol també comencem un nou “curs”. Aquesta vegada, tenim la sort de fer-ho amb l’extraordinària mostra d’un pintor inèdit a casa nostra: en Miquel Peidro (“La força del color”). Vingut d’Alcoy, però arribat des del Japó, on està triomfant després d’unes quantes exposicions. Interessant la seva experiència al país nipó!
Es el moment de les “4 anotacions d’en… Peidro”. És un moment d’intimitat, en el qual l’artista ens descobreix coses que no surten habitualment. Per exemple, li vàrem preguntar: Un rècord en la teva vida? (pregunta afegida per suggeriment del pintor Román Francés): «Als 56 anys vaig ser l’espanyol de més edat que vaig travessar l’Estret de Gibraltar nedant. Era l’any 2006. A voltes em diuen que sóc un poc rar per a ser artista: sembla rar que jo, artista, sigui a més esportista».
«Per al cas d’en Miquel Peidro, voldria dir una frase que podria semblar una mica agosarada: moltes vegades l’art es vol assemblar a la naturalesa, però, davant de les seves obres, és la naturalesa la que voldria assemblar-se a la seva pintura. És a dir, que la naturalesa voldria conservar durant el màxim de temps possible aquestes tonalitats, aquest joc de colors…, on els arbres, els rius, les pedres, la terra es troben amb una determinada conjunció de satisfacció».
«Moltes gràcies a la Sala per la delicadesa i la forma com ha muntat l’exposició. Jo sempre dic que, des del moment que el quadre eix del cavallet, el pintor té que callar, ha de parlar l’obra… M’agradaria dir-vos lo que intenta el meu treball: l’art és una manera de transmitir lo que l’artista vol dir. En el meu cas, la manera de transmetre va un poc al món de les sensacions, dels sentiments. Vull que sentiu el que jo vaig sentir quan estava pintant. Intento transmitir dues passions: el meu amor per a la natura i el meu amor per a la pintura».
MÉS FOTOS DEL VERSISSATGE