Vernissatge d’en Malvehy (13 gener 2012)

La Sala Rusiñol té el gust de lluir durant aquests dies un preciosa mostra de paisatgisme urbà, amb les característiques pròpies del pintor Eduard Malvehy: arquitectura geomètrica, sensació urbanística plàcida, afortunada combinació de colors, ventall ampli de ciutats… Tot plegat mereix el títol “L’encís de les ciutats”. Els observadors gaudim d’aquesta visió més humana de les urbs…

En Josep Mª Cadena palesà el rerefons ideològic del paisatgisme de Malvehy: «En aquests temps de confusió i quan un nou any comença, crec que l’obra pictòrica d’Eduard Malvehy ens ajuda a trobar la necessària serenor i, fins i tot, l’imprescindible voluntat de superació que necessitem per a anar més enllà dels reptes que ens envolten. Ell porta anys mantenint la seva postura d’equilibri, tant en la construcció de les formes com en el color amb què els hi dóna cos».

Cadena: «És una pintura realista i alhora culta, feta sobre experiències relacionades amb els llocs que l’artista visita i estima (…). Aconsegueix que en la seva pintura les coses passin amb ordre, sense tensions que trenquin per a una banda o per una altra. Serveix al conjunt i es fa intèrpret del mateix perquè sap de la seva trascendència de futur».

És la quarta exposició de l’Eduard Malvehy a la Sala Rusiñol. Després dels pertinents agraïments, l’artista ens descobrí algunes de les claus de volta del seu treball. —«Com tries els paisatges?». —«Han de ser llocs que m’agradin, que siguin interessants… Qualsevol paissatge d’aquests tan bonics m’interessa. Jo vaig viatjant i, quan veig un lloc maco, em dic: “Aquest m’agrada, el pintaré!”. És senzillament això!».

Una altra qüestió: les ciutats representades pel pintor. —«Ciutats estilitzades, però l’element personal no hi és molt present. Per què?». Malvehy: —«Segons com!, perquè els edificis que pinto estan fets per persones i reflecteixen tot un estil, una manera de pensar de les civilitzacions, i per això m’agrada la varietat de temes: els del Nord amb el seu fons de cultura, els del Mediterrani… Es reflecteixen les persones i la manera de ser de la gent. No hi apareixen personatges, però hi ha molta presència humana en els meus edificis».