Vernissatge Casas Anfruns (9 setembre 2016)
En Llorenç CASAS ANFRUNS és —podríem dir— el “gaudinià” de la Sala Rusiñol. El seu “mentor” és Gaudí. El seu tema és Gaudí. Es seu estil, quan pinta coses diverses a les obres del “mentor”, és també gaudinià.
Per exemple, entrant a la Sala Rusiñol, al mateix aparador hi veiem el quadre “Obres gaudinianes”: és com una mena de calidoscopi, integrat pels noms de les obres d’en Gaudí (LA PEDRERA·BARCELONA·CASA BATLLÓ·LA SAGRADA FAMILIA…), disposats en cercles concèntrics, de colors diferents… És un homenatge a Gaudí a l’estil gaudinià.
Estrenem una nova temporada. L’Ignasi Cabanas s’estén tot presentant-nos-la i dóna la benvinguda a la primera de les exposicions. En Llorenç Casas Anfruns ja ha estat en diverses ocasions a la Sala Rusiñol. El focus del seu tema no ha variat, però sí que és cert que ens ha portat algunes novetats. Per exemple: la representació d’alguns dels motius que l’escultor Subirachs incorporà a la façana de la Passió del temple de la Sagrada Família.
La idea del “calidoscopi” és d’en Josep Mª Cadena. Ens explicà que quan ell era nen va tenir la il·lusió de rebre com a regal de Reis un calidoscopi: no deixa de ser un aparell que per mitjà d’una operació física, amb la combinació de trossos de colors i mirallets, genera la visualització de formes simètriques. Doncs bé, l’obra d’en Casas Anfruns ens mostra que l’arquitecte Gaudí feia el “calidoscopi de la vida”.
En relació a alguns “detalls afegits” que veiem en alguns d’aquests quadres (per exemple, el que dèiem de l’escultor Subirachs), en Cadena ha escrit: «Casas Anfruns reivindica que l’addició encertada és generadora de valor, doncs entén amb raó que l’ésser humà, animal social per antonomàsia, necessita dels seus congèneres per a assolir les seves fites i realitzar-se plenament. És per això que els llenços recullen, a la vegada que les construccions d’Antoni Gaudí, les creacions artístiques d’altres autors, i el resultat és revela superior a les parts individuals que l’integren».
Llorenç Casas Anfruns va dedicar paraules d’agraïment i va preferir que els quadres parlessin en lloc d’ell mateix. Amb tot, l’artista no va poder “escapolir-se” de les tres preguntes de rigor que a la Sala Rusiñol es fan des del públic assistent al vernissatge. Algú, per exemple, va felicitar el pintor per l’encertada incorporació de la pluja en alguns dels seus quadres: «No és una novetat. Al començament usava més aquest recurs». En Llorenç també va reconèixer una certa evolució en la seva obra envers l’abstracció i el surrealisme.
