Vernissatge Josefina Ripoll (5 juny 2015)

La Josefina Ripoll és una de les mans més veteranes que exposa a la Sala Rusiñol: és a punt del fer els noranta (ho diu ella mateixa sense cap mirament). Alhora, però, és difícilment superable en jovialitat. Prova d’aquest tarannà juvenil és la seva inquietud i la renovació temàtica amb la que ens ha sorprès en aquesta inauguració…

Pràcticament no ha calgut cap presentació de l’artista per part de l’Ignasi Cabanas: la Josefina ja és prou coneguda a la Sala Rusiñol. Pren la paraula directament en Josep Mª Cadena, el qual diu conèixer la pintora des de fa temps, des de la seva joventut… «La Josefina descriu molt bé la natura activa, sempre en moviment i fecunda. És com si ella ens digués a través de la natura descrita: “La vida continua”».

La Josefina Ripoll és coneguda per les seves esplendents pintures de flors. Ella —ha escrit en Cadena— «observa i estima la vida vegetal que omple el jardí de la seva casa de Teià, i a la manera del gran místic Sant Joan de la Creu, voldria que l’harmonia i la bellesa que ella veu créixer de la terra niés als cors de les persones».

La sorpresa han estat els temes marítims. «La Josefina capta les primeres impressions d’un mar agitat com ho pugui estar un ànim contorbat que precisa asserenar-se. El neguit prové de la lluita pel domini de la realitat que tendeix a esmunyir-se, i l’efervescència d’aquest xoc és l’escuma que corona l’onada. Ripoll, artista que segueix bussejant en el mar immens en què tots som nàufrags a la deriva, és onada que no descansa, i per molts anys» (de la ressenya d’en Josep Mª Cadena).

Quan la Josefina ha pres la paraula, el vernissatge ha entomat un aire de tertúlia. La Sala era plena d’admiradors, amics i seguidors de la pintora. —«Quina flor t’agrada menys?». —«M’agraden totes, però la que menys és la rosa, perquè no té vida». En obrir-nos el cor, ella ens confia que ara —com si fos una etapa final— s’ha decantat pel mar, per un mar que sempre ha vist i que enyora: el mar de Menorca. El té com fotografiat al cap!… L´última referència ha estat per a les seves amigues-companyes-deixebles: la Josefina se sent contenta tant per la seva pintura com pel fet d’haver creat tendència al seu voltant.