Vernissatge Kiku Poch (10 abril 2015)

En Kiku Poch —fill de reconeguts pintors— va exposar per primera vegada a la Sala Rusiñol el 2011. Va ser un èxit! Ara, amb els seus “Paisatges amb sol i sal” ens transporta novament a Menorca i altres llocs de la Mediterrània. També aquest vernissatge ha estat acompanyat de gent i d’èxit. La mostra ens ha deixat a la Sala una mena d’explosió de llum i color. Hem entrat en la primavera!.

A en Josep Mª Cadena habitualment li agrada començar fent esment de la “situació actual”. Pel que fa al moment que vivim, «la situació no és bona, però és millor del que era». Per això, admirant la bellesa de “Paisatges amb sol i sal” afirma que «aquesta pintura va d’avançada… Si tenim preocupacions, agraïm encara més la pintura com la d’en Kiku, amb la plena sensació de què la natura ens acompanya».

«La natura ens acompanya» però, alhora, l’home participa en la creació: son les barques, les cases… que estan presents en els paisatges que pinta en Kiku. Tot plegat, conclou en Cadena, ens aproxima a una certa sensació d’eternitat: «Aquí hi estàs tan content que passa el temps sense adonar-te’n. Felicitats per a qui li toqui la nota d’art en el sorteig d’avui».

L’artista és fill dels pintors Poch Romeu i Josefina Ripoll. Ell era paisatgista i ella és més avesada a bodegons i flors. En Kiku —amb un estil expressament figuratiu— ha tingut per mestre el seu pare. Recorda les vegades que pare i fill sortien a navegar amb la “Josefina”, la barca que tenien a Menorca. Allò el va marcar per sempre: «Considero que l’art és quelcom que ha d’entrar pels ulls instintivament i cal que ens expliqui què estem veient».

Temps per a les preguntes. —«Per què la mar encalmada?». «És com m’agrada a mi. La mar està encalmada perquè no són paisatges a mar obert, perquè és a l’estiu quan m’inspiro. A més, l’aigua en calma reflecteix el que hi ha al seu entorn». —«Quina època de l’any?». Primavera i estiu! El dia és més llarg, la vegetació està exuberant… I, si no hi ha vegetació, la poso jo!». —«Pintes al natural o al taller?». «Cada cop més a l’estudi. Al natural poc: hi passa gent, passes fred o calor, canvia la llum…). Conforme n’he après més, he tingut més capacitat d’interpretar la fotografia”.