Vernissatge de Ramon Vilanova (13 desembre 2013)

Una extraordinària col·lecció d’olis de Ramon Vilanova —“Il·lusions”— omple els tres espais de la Sala Rusiñol. És una bona ocasió per a poder gaudir dels treballs més recents d’aquest artista de reconeixement internacional. Des d’avui, i fins el proper dia 8 de gener, podreu gaudir d’una trentena d’obres on el paisatge, la llum i el color són els protagonistes

IIniciem la inauguració amb les paraules que el director de la Sala Rusiñol, Ignasi Cabanas, adreça als presents. “En Ramon Vilanova forma part de l’equip de pintors de la galeria des de fa ja més de 25 anys. Durant tot aquest temps la seva trajectòria s’ha anat consolidant i, en l’actualitat, és una artista de gran prestigi als EE.UU. on la seva obra és molt apreciada. A la Sala Rusiñol, però, tenim la sort de poder-lo presentar, ja que al nostre país cada vegada és més difícil poder organitzar una mostra d’aquestes característiques”.

Arriba el moment del comentari crític i, com ja ve sent habitual, en Josep M. Cadena és l’encarregat de presentar l’obra. Va voler destacar l’honradesa d’en Ramon Vilanova vers el tractament dels temes que ens presenta, on queda més que palesa la importància que té la natura per aquest pintor. Així, un simple marge pel qual molts de nosaltres passaríem sense fixar-nos-hi és, per ell, un tema extraordinari carregat de sensibilitat.

Finalment és en Vilanova qui vol agrair als nombrosos amics, seguidors i socis de la Sala Rusiñol la seva presència en el dia d’avui. Després d’explicar-nos divertides i curioses anècdotes viscudes durant les seves exposicions als EE.UU., arriba el torn de les preguntes. Són moltes i diverses les qüestions que, de forma espontània, es van anar succeint.

No volem deixar de destacar una qüestió plantejada per un dels presents tot fent referència als títols de les seves obres. “Només entrar a l’exposició he anat ràpidament a llegir els títols dels teus quadres, ja que són pura poesia i reflecteixen perfectament el significat de cadascuna de les teves obres”. I continua: “Us vull llegir el del quadre 24 on es veu una masia i que és senzillament fantàstic: Es fa present un silenci eternament deshabitat”.