Inauguració “On habito” de Menchu Uroz

Com ja sabeu, a la Sala Rusiñol ens agrada celebrar anys i aquest mes de maig hem aribat a la xifra de 39. Doncs bé, per homenatjar aquest 39 Aniversari hem presentat l’obra de MENCHU UROZ, una artista catalana afincada a Madrid ja fa molts anys i que, per primera vegada, presenta el seu treball de forma individual a la Sala Rusiñol.

Els assistents han tingut el plaer de compartir una estona amb ella durant la inauguració i l’han pogut conèixer una mica més. També hem comptat amb l’assistència de la seva amiga de la infància, la Maria Sabi, qui ha fet lectura del text que la també artista Isabel Gutiérrez ha escrit per aquesta exposició: “On habito”

El text és aquest:

“Vaig conèixer l’obra de la Menchu ​​Uroz en una exposició que va presentar a Madrid, el 2021. Aquelles imatges, ambientades en museus, plenes de màgia i bona feina, van entrar per la meva retina i es van allotjar a la meva memòria afectiva des de la primera mirada.

En els anys següents he seguit de prop la seva trajectòria, coincidint en diverses Fires d’Art, assistint a les seves exposicions i mantenint interessants converses sobre els nostres processos de creació. He seguit pas a pas cadascuna de les seves magistrals sèries, i he gaudit de les incomptables delícies visuals que ens regala a cada nova obra. Per això, és un plaer estar avui amb vosaltres a través de les meves paraules, que intentaran endinsar-vos en l’univers dels seus quadres.

La sèrie que presenta la Menchu ​​en aquesta exposició és la continuïtat de les seves darreres temàtiques: paisatges que recreen moments i vivències a diferents ciutats o espais imaginaris. Hi combina admirablement elements i construccions de la realitat amb somnis sorgits de la naturalesa i dels objectes.

Per aconseguir aquests ambients particulars, la Menchu ​​resol els seus espais amb gammes de color poc saturades, animades per suaus blaus, violetes, verds, ocres i blancs. Petites superfícies de color més viu realcen la lleugeresa de l’espai circumdant. Respectuosa amb els cànons clàssics de la perspectiva, juga alhora amb muntatges espacials més lliures, a manera de collage visual, que conviden a imaginar paisatges onírics i incorporis. Fa servir una tècnica poc matèrica, a base de tons velats d’oli, que contribueixen a la sensació visual de transparència i somieig.

Cal destacar la combinació entre els fons dels quadres, que juguen amb l’abstracció, i els personatges, d’aparença figurativa, situats estratègicament per centrar la mirada de l’observador.

Amb un joc entre la planificació i la improvisació, la Menchu ​​crea unes línies mestres de recorregut visual, que acompanyen la vista imperceptiblement per tota la superfície del quadre.

Els personatges que la Menchu ​​retrata viuen i deixen viure, observen, reflexionen, llegeixen, juguen, es relaxen, s’hi sorprenen, respectant sempre la presència i la llibertat de moviment dels familiars i desconeguts. Són viatgers, esportistes, turistes, famílies, algun despistat, tots intentant a la seva manera de gaudir dels paisatges que habiten.

En algunes de les seves composicions podem veure figures tocant suaument esferes de llum suspeses a l’espai, que semblen adquirir corporeïtat precisament per aquest contacte. Crec que la Menchu ​​vol simbolitzar a través d’aquests cossos de llum, d’aquestes esferes, que hem de cuidar i guardar com un tresor les experiències i sentiments més purs i valuosos de la nostra vida a la nostra “esfera-cor” particular. La Menchu ​​deixa en suspensió moltes altres esferes a la recerca del seu humà, per la qual cosa presumeixo que ens anima a entrar als seus quadres per assolir cadascú la nostra pròpia esfera, i guardar-hi el millor de nosaltres mateixos.

En altres obres comparteix amb nosaltres diferents vistes de conjunts arquitectònics d’elegància exquisida, que ella mateixa ha descobert i gaudit prèviament, com la Casa Batlló, les xemeneies de l’edifici de La Pedrera, el Monestir de Sant Cugat, les recreacions dels lleons alats del Parc de la Ciutadella de Barcelona, ​​o el Palacio de Cristal de Madrid, sempre apuntalats amb la mirada dels seus personatges característics.

Tot a l’obra de la nostra artista fa referència al respecte per la conservació de l’espai que habitem, a la introspecció i a l’empatia entre els éssers humans.

Endinsem-nos, doncs, en els espais habitats de la Menchu, com Alícia va fer amb el mirall, i situem-nos silenciosament al costat dels seus personatges somiadors, deixant transcórrer el temps per intentar, com ells, trobar el secret de la nostra pròpia identitat”.

També vam estar acompanyats per la regidora de cultura de l’Ajuntament de Sant Cugat, la Sra. Núria Escamilla, qui va destacar l’esforç de la galeria per mantenir més actiu que mai aquest projecte que ja suma 39 anys.

Per la seva banda, l’artista va agrair les paraules de la regidora i també va donar les gràcies a l’equip de la Sala Rusiñol i a tots els assistents.

Aquí deixem la presentació al complet:

També la notícia emesa per TV Sant Cugat:

Va estar una tarda plena d’emocions i trobades. També us recordem que durant les nostres inauguracions es sorteja una obra original entre els assistents. Aquí la imatge de l’afortunada aquest dia: