Celebrem 38 anys homenatjant Casas Anfruns (1948-2023)

Dijous 2 de maig va ser un dia carregat d’emocions. Per una banda, vam inaugurar una exposició-homenatge dedicada a l’artista i amic Llorenç Casas Anfruns qui ens va deixar l’any 2023, per això, ara que fa un any del seu traspàs, hem volgut tenir-lo present amb aquesta exposició que recull una trentena d’obres amb els seus treballs més emblemàtics. D’altra banda, hem celebrat els nostres 38 anys d’activitat continuada a la ciutat de Sant Cugat.

A la inauguració vam comptar amb la presència de nombrosos familiars i amics de l’artista així com de clients i seguidors en general de la seva pintura.

La filla de l’artista, Teresa Casas, encarregada de la presentació, ens va fer un recorregut per la seva trajectòria artística però també va destacar certs aspectes de la seva personalitat.

Aquí us deixem, de forma íntegra, les paraules que hi va dedicar:

“Bona tarda a tothom!

En 1r lloc m’agradaria donar les gràcies a la Sala Rusiñol, a l’Ignasi, a la Victòria i a la Carme per donar-nos la oportunitat de fer-li aquest homenatge al meu pare. En 2n lloc gràcies també a tots els que heu vingut per acompanyar-nos en un dia tan especial. 

Quan l’Ignasi em va dir de fer aquesta presentació, primer no vaig dubtar-ho, tot i que després no sabia ben bé com fer-ho, però en fi ho faré. I ho faré perquè a part de ser un gran homenatge a la vida i obra del meu pare, també em fa gràcia perquè aquí és on jo vaig començar a treballar un cop acabats els meus estudis. Mai oblidaré aquella etapa a Sant Cugat, on vaig aprendre moltíssimes coses. 

Dit això, crec que hi ha tres paraules que descriuen molt bé el caràcter del meu pare i així també les seves obres:

• PASSIÓ: Apassionat amb tot allò que feia i que es proposava. 
• SENSIBILITAT: Per captar la bellesa en el paisatge, aquella sensibilitat especial que només  tenen els artistes.
• PERSISTENCIA: Va ser sempre constant i fidel a la seva passió, la pintura i mai es va rendir davant de res. 

I aquí voldria explicar una anècdota que reuneix molt bé aquests tres adjectius, apassionat, sensible i persistent. I és que una vegada va voler organitzar una excursió a una muntanya que el tenia impressionat, el Pedraforca. Però no ho volia fer sol sinó acompanyat d’alguns galeristes i amics (entre d’altres l’Ignasi i la Victòria). I amb aquella passió que el caracteritzava els va convèncer per anar-hi sense estar gaire en forma ni anar gaire preparats… I allò va ser tota un aventura, oi Ignasi? A les 2 havien d’estar dinant al restaurant i fins les 6 de la tarda no arribaven. Però crec que va ser una experiència única, una barreja d’emocions, allà es van crear uns llaços que mai s’esborraran. 

Sé que molts dels que esteu aquí coneixeu força bé la seva TRAJECTÒRIA però en faré quatre pinzellades:

Els seus inicis pictòrics els devem al pintor Rafael De Soto, que va ser l’impulsor de la seva carrera artística. 

La seva estada a Eivissa marca un punt important en la seva carrera artística. D’Eivissa encara tenim els seus primers dibuixos i també treballs amb fusta, petits tresors que jo sempre havia vist a casa.

Quan jo era petita, a la dècada dels 80, va ser la Costa Brava i l’Empordà el motiu de la seva pintura i es també quan comença a fer exposicions de caràcter professional. De llavors recordo els estius a l’Escala per seguir d’aprop la seva exposició.

Des de 1990 els seu interès per l’arquitectura el porta en aprofundir en diferents ciutats Europees. Era una enamorat de París, però també pinta Roma, Venècia, Amsterdam o Londres.

Però va ser l’any 1992 amb els Jocs Olímpics de Barcelona que marca un abans i un després. Aprofundeix en la capital catalana i especialment en l’obra d’un arquitecte que sempre havia admirat, Antoni Gaudí. D’aquella època recordo els caps de setmana anant a Barcelona a veure la Pedrera, el Parc Güell o la Casa Batlló per buscar el seu motiu d’inspiració. Quan arribàvem a casa es posava immediatament a dibuixar, passant-hi hores i hores. Quan a tots ens semblava que un quadre estava acabat, ell sempre hi veia alguna cosa a millorar, li dèiem “no ho toquis més, està molt bé”, però per ell sempre hi havia una pinzellada més a fer buscant la perfecció.

De fet la majoria de quadres d’aquesta exposició pertanyen a aquest etapa gaudiniana. Podem diferenciar entre dos tipus d’obres:

Unes més realistes, com les de la façana de Pedrera (on juga amb les textures de parets i baranes) o  les del trencadís del Parc Güell que li permet treballar la minuciositat del detall. 

I altres més impressionistes, són aquestes en què la llum difuminada de la pluja n’és la protagonista creant una atmosfera màgica i melancòlica. I és que a ell li encantaven els dies de pluja!!

No em vull allargar més, només dir-vos gràcies un cop més per acompanyar-nos, que espero que gaudiu d’aquesta exposició tan com nosaltres hem gaudit organitzant-la, que tenim la sort que ha deixat un llegat preciós i que observeu els quadres perquè en cada pinzellada hi veureu l’essència d’aquest gran pintor i persona que era el meu pare.

Gràcies!!”

En una data tan especial com aquesta també ens va voler acompanyar la Regidora de Cultura de l’Ajuntament de Sant Cugat, la Sra. Núria Escamilla, qui ens va felicitar per la nostra trajectòria alhora que dedicà emotives paraules a l’obra de Casas Anfruns. També va tenir l’oportunitat de rebre un llibre de l’artista dedicat per la seva vídua, la Conxita Torner.

El llibre, que recull un bon nombre d’obres, el trobareu disponible a la galeria.

Finalitzats els parlaments vam estar acompanyats d’en Marc Costa i en Lluís Gallifa, membres de LA BRIVA, que amb la seva música van acabar d’arrodonir la celebració.

En aquest video hi ha un resum d’aquella tarda:

Si entres aquí pots veure tota la col·lecció.