Vernissatge Vives Fierro (5 febrer 2016)

Mes de febrer, mes d’Antoni Vives Fierro. Tarda en venir, però acaba tornant: al febrer, com en anys anteriors, al bell mig de la temporada! Enguany ho fa “trencant” amb tot l’anterior, diu l’Ignasi Cabanas. L’exposició “Roba estesa” testimonia un Vives Fierro que es reinventa: dels collages de paisatges urbans, passant per les nines, ha arribat als ninots. Tot té una explicació…

 
En relació als ninots que veiem en la major part dels quadres de “Roba estesa”: «Els personatges que es descriuen —uns petits éssers que, malgrat la poca edat que aparenten, no només vesteixen i actuen com a persones adultes, sinó que, amb murrieria i sentit irònic, saben enjudiciar l’ambient en el que creixen— són al·legories i referències de la societat civil en la que tots ens trobem immersos alhora que en som protagonistes» (dels escrits d’en Josep Mª Cadena).

L’Antoni Vives Fierro ens parla de les seves memòries: “Olor a trementina”. Diu que potser es va precipitar una mica ja que, des de fa quatre anys, han passat moltes coses, amb gran rapidesa i no sempre positives. Nogensmenys, en el fons s’alegra d’haver-lo escrit abans d’aquests darrers anys: altrament el llibre hagués tingut un to més dramàtic. «He estat dos anys escrivint, com si fossin dos anys sabàtics “mentals”. He viscut la gimnàstica d’anar recordant gent i coses. L’he fet de memòria, de manera espontània. He fet presentacions lligades a exposicions. Acompanya la meva obra, que ha anat evolucionant».

 
Entre el públic hi ha qui reconeix que li costa familiaritzar-se amb aquesta evolució de l’artista des dels paisatges urbans als ninots. Per això torna a sortir el tema de les ciutats: «Ara només viatjo a París. Però la ciutat amb la que he gaudit més pintant és l’Havana. Ja només baixar de l’avió!». Més que les parets, sobretot el va captivar el tarannà de la gent d’allí… També els ninots han estat tema de les preguntes: «Semblen figures més aviat infantils, però en realitat són una mena de “monstruets”: poden tenir un caràcter més simpàtic o més agra. M’han permès expressar-me amb llibertat».