Vernissatge Josep M. Forcada (6 novembre 2015)

 

1Josep Mª Forcada: heus ací el més singular i polifacètic dels pintors que exposen i han exposat a la Sala Rusiñol. En primer lloc per la seva condició de mossèn, és a dir, amb estudis de filosofia i teologia. En segon lloc, perquè ha estudiat i és periodista i metge. I exerceix! Tot un artista!

 

«D’on treus el temps?», li pregunten alguns. Potser que no és qüestió de temps, sinó de grandesa d’ànima i de sensibilitat: uns actius garantits per la seva vocació de servei a les persones com a metge de l’ànima, metge del cos i comunicador de l’esperit.

 

2Una pintura feta de “paisatges intel·ligents”. Així l’ha qualificat en Josep Mª Cadena. Certament, en el primer cop de vista hom capta en aquests paisatges l’empremta impressionista tot expressant les sensacions de la bellesa. Però, alhora, aquest pintor organitza la bellesa natural: les coses s’han anat colocant en el seu lloc natural. Tot plegat traspua un sentit d’harmonia i un sentit de comunicació.

 

 

3«Aquesta vegada he portat només paisatges: m’he decantat per això», diu en Josep Mª Forcada. Ell reconeix que s’ha entusiasmat amb elements com les aigües, els reflexos…, coses que a vegades ens passen desapercebudes perquè «mirem poc», perquè estem pendents de la immediatesa. Ens manca l’actitud de mirar el camp, la naturalesa, tot allò que trobem al nostre entorn.

 

 

4
«De fet —continua el pintor— aquestes empremtes, aquestes traces, són el que em surt de dins d’una manera una mica rebel per tal d’explicar precisament allò que trobo davant meu. Em quedo amb el primer que he vist».

 

 

 

5«Què penses quan pintes?». «Penso molt poc, perquè no és aquesta una pintura conceptual. Penso en els colors, en el que faig, em barallo amb el que estic fent… M’hi trobo abocat en què m’entenguin el que estic dient amb els pinzells». —«S’ha parlat molt del color, però, del traç, del gest —que és més visceral— no se n’ha parlat tant. ¿Ho portes dins ja quan comences a pintar?, o, ¿sorgeix quan entres en comunicació amb el paisatge?». «Les dues coses: a vegades se’m nota l’estat d’ànim; a vegades m’animo amb la pròpia natura… Reconec els dos vessants!».

 

MÉS FOTOS DEL VERNISSATGE
6
7
8
9
10
11
12
 13
 14
 15
3 thoughts on “Vernissatge Josep M. Forcada (6 novembre 2015)”
Leave a Comment