Vernissatge Joan Mas (4 abril 2014)

El pintor Joan Mas ha tornat a la Sala Rusiñol després de sis anys. Un retorn esperat! Abans ja havia exposat força vegades, des dels començaments de la Sala. L’Ignasi Cabanas ens el ha presentat com “mig francès i mig català”: si bé ell va néixer a Barcelona, ha treballat durant molt de temps a França. Durant aquests anys ha experimentat una evolució…

D’en Joan Mas encara no teníem un “perfil ràpid” per al nostre blog. En aquesta imatge el veiem en el moment de l’entrevista “4 anotacions d’en… Joan Mas” (Respostes ràpides de l’artista, sense “cercar 3 potes al gat”). En aquestes respostes emergeixen detalls simpàtics i molt interessants de la vida del pintor. Per exemple, el record de quan va anar a París l’any ’59 fent auto-stop. Bon viatge!.

Segons en Josep Mª Cadena, “és fàcil parlar de la pintura d’en Joan Mas. Mirant enrere, tots recordem la nostra infantesa i jovenesa: anys en els que obrim els ulls al món i ens creiem les coses, tot i que després les anem revisant… Fins que esdevenim adults i ens plantegem, aleshores, per què no som com quan érem petits. Això és part de la pintura d’en Joan Mas. Ell pinta criatures: és el moment en què la criatura se sent participant i formant la societat”.

Josep Mª Cadena: “Joan Mas no es fixa en els individus, sinó sempre en els grups de persones, creant una mena de personificació col·lectiva. Per això, en els seus quadres hi veiem terrasses als carrers que ens parlen de la participació d’uns i altres. A més, la naturalesa sempre hi juga: en Joan sempre capta un moment determinat de l’existència de la vida col·lectiva de les ciutats, però en relació amb la natura” (així, veiem paisatges de França embolcallades per la boirina…).

És el moment d’escoltar les paraules del pintor! El tema que potser ressalta més és el del rerefons gris-blavós dels seus quadres que transmet una sensació especialment encisadora a la seva obra. Tot té la seva explicació: “Un dia, a París —ja fa cinquanta anys— hi hagué una tarda amb un gris molt particular: barreja d’or, plata, plom, bronze… Al cap de deu minuts va començar a nevar. Em va impressionar molt; els diaris en varen parlar. A partir d’aquell moment vaig decantar-me per aquest gris blavós. Durant molts anys he treballat inspirat en aquell cel”.