Vernissatge d’Óscar Borrás (8 novembre 2013)

Avui ens acompanya el pintor Óscar Borrás, artista de reconeixement internacional i extensa trajectòria d’exposicions que li han permès situar-se com un dels màxims exponents de la pintura naïf. En aquesta ocasió ens presenta una col·lecció de la seva obra més recent “Mirar de prop” on queden palesos els temes que fan única la seva pintura i la seva particular visió del món.

Com és habitual, el director de la galeria, Ignasi Cabanas, dóna la benvinguda a l’artista.  Explica als assistents que aquesta és la quarta exposició que es presenta d’ell a la Sala Rusiñol. També comenta que l’Óscar Borrás forma part del grup d’artistes amb qui es va celebrar el 25 aniversari de la Sala i que, per tant, hi és al llibre publicat per aquella ocasió. Finament, li agraeix el fet d’haver-se desplaçat des de València per acompanyar-nos a la inauguració.

Josep M. Cadena: “He sentit una gran alegria a l’entrar aquí. Aquesta pintura és una festa contínua, pels colors, les formes i els continguts. Es tracta d’imatges paradisíaques, d’un paradís civilitzat i molt proper a nosaltres, molt equilibrat, on els arbres no només tenen aparença d’arbres, sinó que produeixen, i cadascuna de les seves fulles té vida pròpia”. I continua: “Reflecteix la perfecció del món i la perfecció que trobarem a dalt si som bons. És una pintura que ens porta un estiu de pensament i tots hauríem d’estar en aquest permanent estiu”.

Óscar Borrás agraeix les encertades paraules d’en Josep M. Cadena. Explica als assistents com després de finalitzar una carrera tècnica va veure molt clar que el camí de l’art era el que realment li omplia. Fill de pintor, realitza els seus primers quadres després del servei militar. S’inicia sense gaire influències, la qual cosa li va permetre crear-se un estil molt personal, en el que se sentia molt còmode. Tot i que el pare era pintor,  mai li va marcar una direcció però sí li va donar bons consells.

L’artista, que es defineix com un gran ecologista, explica que li agrada molt la natura i els espais oberts, raó per la qual, a través de la pintura, fa realitat un món de somnis. També ens diu que és una persona feliç i que aquesta felicitat queda reflectida a la seva obra, obra que treballa amb molta cura tant siguin els primers com els darrers termes.

Finalment, els assistents li fan un seguit de preguntes a les quals contesta extensament i de les que en rescatem una “—Quant trigues a pintar un quadre? —Uns 25 dies. Sóc molt metòdic i hi treballo una mitja de 10 hores al dia. Començo a les 8 del matí i no paro fins l’hora de sopar. De nit segueixo treballant amb el coixí”.