Vernissatge Dolors Curell (6 juny 2014)

6 de juny: com qui diu, és el primer cap de setmana d’estiu; han arribat les primeres calors! Però a la Sala Rusiñol, la Dolors Curell ens ha portat aire fresc amb els blaus dels seus mars i de les seves costes gairebé tocant la nit: “Paisatges i llum”.

La Dolors havia estat a la Sala Rusiñol ara fa uns quatre anys. Encara no teníem el seu perfil ràpid. Quan li vàrem preguntar: —Un lloc d’aquest món?: —El Maresme!, ens va respondre. De fet és el lloc on ha viscut tota la seva vida. Vet aquí una de les claus de volta de la seva pintura. Ara bé, però un Maresme a l’inrevés: sovint la Dolors ens ofereix la vista de la costa catalana arribant-hi per mar i a vista d’avió.

En Josep Mª Cadena destacà, en primer lloc, un tret de la Curell que tots notem ja des de la primera ullada: tranquil·litat! “Vivim moments de tranquil·litat, però d’una tranquil·litat només aparent… Perquè tenim la sensació que, per sota, es mouen les coses. Però la pintura de la Dolors ens tranquil·litza: ens mostra que la natura, tot i canviar cada dia, és permanent!”.

Si bé a vegades l’exegesi pròpia del Sr. Cadena gosa anar més lluny d’allò que el pintor té al seu cor, nogensmenys, dita interpretació ofereix un marc coherent a l’ull de l’observador: “Aquesta planura del mar de la Curell és l’afirmació de què, si ens mantenim fidels als principis, podrem tirar endavant. Des de dins d’una barca podem mirar la terra, una terra —en certa manera— promesa: si ens portem bé, aquesta terra ens donarà fruit”.

La Dolors ens ha explicat que la seva obra és d’un estil figuratiu —en línia amb la Sala Rusiñol—, amb influències de la pintura abstracta i també de l’impressionisme pel que fa al tractament de la llum. El seu paisatge es mostra “humanitzat”, ja que sempre incorpora algun element “arquitectònic”, encara que sigui petit (unes llumetes, unes barquetes, unes boies, una ciutat vista de nit tot arribant en avió des del mar…).