Vernissatge d’en Jordi Isern (14 octubre 2011)

Qui més qui menys, tots hem experimentat el repòs en contemplar la natura en un bell dia de tardor. Però el que té mèrit és experimentar-ho a través d’una representació artística. Això és el que ens ha portat en Jordi Isern a la Sala Rusiñol. Els “Colors bategant d’emoció” els trobem típicament a la tardor. La maestria d’en Jordi, però, ho fa possible en paisatges també d’hivern i primavera, i en paisatges d’arreu del país.

Per en Josep Mª Cadena qualsevol circumstància de la major actualitat pot ser aprofitat com a clau de volta per a comentar una mostra artística: «És de moda l’estar indignats! Aquí, juntament amb la indignació, veus una exposició d’Isern i trobes la pau, la taràxia, el sentit que tenim tots de què els problemes que patim els hem de superar i que cal recuperar la tranquil·litat tot contribuint a l’organització de la societat».

Josep Mª Cadena: «Els paissatges d’Isern són amplis i, malgrat totes les seves grans panoràmiques, tenen l’emotiva intensitat del detall. La seva pintura és, aparentment, plàcida i tranquil·la. Cada cosa es troba en el lloc que li pertoca i el conjunt forma una simfonia de colors i de formes que harmoniosament es combinen. Sembla que no hi passi res en ella. Però no ens deixem mai enganyar per les aparences: hi ha en ella una exigència, un tremp de vida interna, d’exigència de permanència i de continuïtat».

És el torn de l’artista. En Jordi ens transmeté el confort que li produïa la inauguració, perquè hi trobava la recompensa del treball fet. «Estic molt content i és per a mi un honor exposar aquí, a la Sala Rusiñol, justament en l’any del seu 25è aniversari. M’hi trobo molt a gust! Desitjo a la Sala Rusiñol que tingui força i emoció per a continuar 25 anys més».

Isern explicà el títol de la seva exposició: «Pintar sense emoció ni passió no es pot fer. L’emoció es produeix en moments determinats, màgics: quan menys t’ho esperes, apareix el moment en què veig el quadre fet. Cada quadre és un moment d’emoció, un moment estimat, un fragment de la meva vida. En aquests temps en què ens maxaquen amb les notícies, aquesta experiència d’emoció és l’antídot que et permet aixecar-te cada dia i donar gràcies».