Vernissatge d’en Bellosta (11 gener 2013)

Ignasi Cabanas, director de la Sala Rusiñol, dóna la benvinguda als assistents. Comenta que tot just ara es compleixen 8 anys de la darrera exposició de Bellosta a la Sala i va voler destacar que ens trobem davant una obra diferent. “Es tracta d’una obra plena d’optimisme i alegria on la llum té un paper encara més protagonista”.

Josep M. Cadena: “L’art és una manifestació que ve de l’esperit. Bellosta és un gran pintor realista, però un realista màgic i la màgia està per sobre de la representació de les coses. Quan vaig començar a seguir l’obra d’aquest artista, i d’això ja fa molts anys, sempre quedava copsat pels seus capvespres, per la naixença del dia, pel despertar de la natura en relació a la creixença del ser viu. Una creixença pausada. A les seves obres passen coses que no estan representades. En les seus quadres es representen coses que estan dins l’esperit”.

Ell ha estat a Venècia i la idea que té contrasta amb la realitat, de forma que surt una segona realitat, la màgica, la del pintor.  Bellosta mira les coses però sobretot les sent. Les coses creixen en el seu interor i es manifesten al quadre, que està fet amb dedicació, però amb una voluntat espontània, natural. Els seus quadres reflecteixen la il·lusió que et queda de les coses. Les formes guanyen sensibilitat. Són obres on trobes el moviment de la llum, del sol…

Bellosta, en un to molt cordial, va agrair als presents la seva assistència i els convidà a mirar les seves obres amb “carinyo” perquè en tots els seus quadres hi ha una participació generosa de l’artista que ens permet veure les coses amb uns altres ulls. Va explicar que en aquests 8 anys hi ha hagut un canvi: “Vaig aprenent coses i he evolucionat molt. Abans no tocava Venècia, ara és la meva ciutat fetitxe. Igual em passa amb el Veneto. Els meus quadres no són foscos sinó que miro de treure la llum de la foscor. Faig servir tants colors com els que usa un pintor durant el dia, però diferents”.  I animà tothom a descobrir la riquesa de matisos diferenciats que surten de la foscor.

Iniciat el torn de les preguntes van ser nombroses les qüestions que se li plantejaren, especialment les relacionades amb la llum. -“Com fas per captar aquestes llums tan efímeres?”. -“Realment aquestes llums duren pocs minuts però tots tenim ofici i, per tant, tinc la capacitat de reproduir el que he vist”. A l’estudi he d’acabar les obres. Les meves guies són petites anotacions en un bloc que em permeten traslladar a la tela les emocions que vaig sentir en un determinat moment. El cap capta tot el que potser no veiem”.