Vernissatge d’en Baqués (16 novembre 2012)

Ignasi Cabanas, director de la Sala Rusiñol, és el primer a intervenir en la presentació de l’exposició d’en Josep Baqués “El poder de la imatge i el color”. Explica als assistents que Baqués és un dels artistes que conformen el grup seleccionat de pintors que queden recollits al llibre dels 25 anys de la Sala Rusiñol. Tampoc deixa de destacar les particularitats de la seva obra així com els nombrossíssims seguidors que assisteixen als vernissatges cada vegada que presenta una nova col·lecció.

Josep M. Cadena comença el seu comentari crític tot fent al·lusió a Petrarca i la figura de Laura per tal de crear un paral·lelisme amb les figures femenines que apareixen a moltes de les obres d’aquesta exposició.  Aquestes figures femenines tenen una gràcia especial, un ritme intern que fa que les coses que les envolten quedin com quietes. Són arquetips perquè no representen unes persones concretes sinó la idea que a nosaltres ens queda, com quan somies.

Baqués treballa amb la imaginació. En els començaments tenia la necessitat de demostrar que sabia plasmar de forma fidel el que tenia al voltant però en un moment determinat el sentiment es manifestà a travès del color, de l’acció, de la forma. La textura, el color i les formes són elements que fa servir per establir un agradable diàleg entre l’obra i l’espectador que, alhora, ens permet entrar en un món surreal amb base figurativa.

A l’univers hi ha dos elements molt importants per a mi: el cavall, en el món irracional, i la figura femenina, en el racional. Tots dos són elements perfectes i per això són protagonistes a les meves obres. Ara bé, hi ha d’altres elements com els ocells, les fruites… que m’ajuden a configurar l’obra, a enriquir el quadre.

Hi ha molta inconsciència a la meva obra. Sóc conscient de què hi ha coses que m’han captivat i això es plasma a la meva pintura, però a posteriori, d’una forma inconscient. A tall d’exemple, us vull explicar que en un viatge que vaig fer a Tòkio, mentre passejava per un parc, vaig descobrir  a terra unes fulles grogues que em van captivar. Eren les fulles de l’arbre Ginkgo Biloba, fulles que temps després han quedat plasmades a les meves obres. Tot és fruit del veure més que del mirar i fer teu allò que la natura t’ofereix. Tot és vàlid per fer art sempre i quan el resultat sigui òptim.