Vernissatge de Tomàs Suñol (4 octubre 2013)

Tomàs Suñol presenta per segona vegada una exposició individual a la Sala Rusiñol. Es tracta  de “Travels” una mostra que recull els seus darrers treballs.

A les obres que ens presenta aquesta vegada,  destaca la incorporació de nova temàtica alhora que les llums i el color aporten una personal visió de carrers urbans.

Ignasi Cabanas, director de la Sala Rusiñol, comença tot agraint l’assistència als presents. “Pensava que amb aquest temps seríem poquets però tot i la pluja el cert és que el públic és nombrossíssim i això ens omple d’alegria”. Avui us presentem una obra totalment nova i inèdita, amb molta grapa. Una obra que no deixa indiferent a ningú i que espero que gaudiu.

Tot seguit, cedeix la paraula al crític d’art Josep M. Cadena. “Avui es celebra el dia mundial del somriure, cosa que em sembla bonic ja que davant les dificultats, com són els moments que estem vivint, hem de somriure. Somriure és una situació mental en què la persona es troba bé davant les circumstàncies i això passa a la pintura de Suñol”.

I continua dient, davant l’atenta mirada del galerista i de l’artista: “Aquesta pintura és el somriure davant les circumstàncies que es poden trobar en una ciutat, on el sol s’obre camí com si fos una llança a través d’uns carrers estrets, austers”. I segueix dient: “S’ha d’agrair a la Sala Rusiñol que sigui una galeria que deixa evolucionar al pintor, que l’ajuda,  ja que li dóna la possibilitat de què digui la seva i no es tanca en allò que comercialment pot demanar el públic, tot el contrari, respecta l’evolució de l’artista per tal de què pugui créixer en cada exposició”.

Finalment va ser Tomàs Suñol qui agraí a la Sala Rusiñol aquesta nova oportunitat. També s’adreçà als presents qui li formularen diverses qüestions: “T’ha costat gaire arribar a aquesta segona fase? Ha estat premeditat? Perquè les obertures dels carrers són tan petites?”. A les que ell contestà: “Hi he anat a petar una mica. Vaig canviar d’estudi, un estudi amb més llum i aquest canvi em va portar cap aquí. Pel que fa a les obertures estretes és per una qüestió de composició, em destorba compositivament fer obertures grans.