Vernissatge Aguilar Moré (14 novembre 2014)

Ramon Aguilar Moré es va estrenar a la Sala Rusiñol fa gairebé un quart de segle. Eren els inicis de la Sala. Des de llavors ha exposat amb nosaltres un grapat de vegades, sempre amb èxit. Enguany, la Sala ha volgut convidar novament en Ramon per a una celebració molt especial: els seus 90 anys. Per aquest motiu, la mostra que inaugurem és antològica: fa un recorregut de la pintura d’aquest artista des dels seus inicis fins les darreres obres que ha pintat.

L’Ignasi Cabanas dóna la benvinguda al pintor Aguilar Moré: «Aquí és a casa seva». Alhora, el director de la Sala Rusiñol desvetlla el sentit íntim d’aquesta nova exposició: celebrar els 90 anys d’en Ramon amb una mostra antològica de la seva pintura: «Li hem despenjat quadres de casa seva! Però no patiu, perquè per Nadal li tornarem a vestir la casa. Ara hem d’aprofitar aquesta ocasió única, gairebé irrepetible». En aquesta mostra tan àmplia podem admirar la trajectòria de la vida artística del pintor fins assolir el seu inconfusible estil

En Josep Mª Cadena: «En Ramon, sense ell saber-ho, en aquells anys 57-58 em va ensenyar que la llibertat interna existia: l’externa no existia quan el vaig conèixer. Les circumstàncies del país eren molt difícils…, però hi havia persones que sota la capa de l’art ens donaven algunes pistes i algunes afirmacions».

«Quan encara no coneixia personalment en Ramon, jo mirava un diari d’aleshores —que potser a vostès els sona— anomenat “El Correo Catalán”. Normalment els diumenges publicaven en la primera pàgina una il·lustració d’un tal Aguilar Moré. Em cridava l’atenció. Jo notava que aquelles coses tenien un sentit de poble que en altres llocs no trobava. La firma em va portar a mirar quadres d’ell, on també hi era present aquest aire de llibertat. Recordo, per exemple, que feia ballarines —del ballet del Liceu—. Aquelles ballarines representaven un grup de persones que portaven aquest sentit de llibertat».

En Ramon és home de poques paraules: «Estic molt content. Això de parlar és complicat. Ja hi és per això el Sr. Cadena». En la cloenda de la inauguració hi hagué un detall molt emotiu: la Sala Rusiñol obsequià en Ramon (i a tots!) amb un enorme pastís massini. Al costat de l’espelma que representa els 90 anys, apareix en xocolata la reproducció molt fidel d’un dels quadres més genuïns del pintor: “Retrato de Dolly” (any 1967).