Inauguració Ulpiano Carrasco (9 febrer 2018)

 

 

 

Ulpiano Carrasco ha vingut expressament des de Conca! No és una dada menor… Viatja molt… Aquest any —ens diu— realitzarà només tres exposicions individuals: la de la Sala Rusiñol n’és una.

Una exclamació de l’Ignasi Cabanas sembla sintetitzar l’impacte d’aquesta exposició: «Sembla primavera!».

 

 

 

 

 

Tornem a Conca! En Josep Mª Cadena explica: «Fa molts anys vaig estar a Conca… Per a tornar només vaig trobar passatge per anar de Conca a València i de València a Barcelona. Vaig fer un tomb… que em deixà impressionat per sempre. Era novembre!, i recordo aquella floració, aquella presència de la naturalesa mentre el tren anava avançant… Quan vaig trobar l’Ulpiano a la Galeria Comas em vaig dir: ‘Conca ve a visitar-nos’».

 

 

 

 

Continua Josep Mª Cadena: «L’Ulpiano està fent una tasca de transmissió de la força del color envers els altres. El color dóna vitalitat, força, sentit d’alegria…, i també sentit de reflexió: són colors per a organitzar una vida. Veiem que ell organitza el camp en la pintura, amb les roselles, amb les herbes que creixen, amb la ciutat al fons… Ell també organitza aquestes visions de les ciutats (cada lloc, cada casa… són una manifestació de maneres de ser). La pintura d’Ulpiano Carrasco és una pintura social, una pintura que ens ensenya a conviure els uns amb els altres».

 

 

 

Escoltem l’artista: «Des que vaig començar m’ha interessat molt la tècnica, la forma de fer les coses. Els procediments per a mi són fonamentals: com haig de resoldre això?, amb quins materials?…». En aquesta exposició descobrim tres d’aquests “procediments”: la matèria flexible (aconseguint una “pintura mal·leable”, que pot doblar-se); el recurs a idees pop combinades amb traços impressionistes; l’ús de figures amb colors purpurines (jugant més enllà del color). Els paisatges urbans de New York són una bona mostra de tot plegat.