4 anotacions de… Katerina Alavedra-Duchoslaw

Respostes ràpides de l’artista, sense “cercar 3 potes al gat”

• Tu? (nom, naixença i el que vulguis): Katerina Alavedra-Duchoslav. Vaig néixer a Praga (República Txeca, l’antiga Txecoslovàquia), l’any 1958. Casada amb en Manel i visc a Sant Cugat del Vallès, des de fa és de 29 anys. Tenim dos fills: Alexandra (de 29 anys) i Manel (de 26). Estic molt contenta on visc; és una ciutat plena d’artistes i amb gent encisadora.
• Una virtut teva a destacar?: La paciència.
• Un punt feble teu a reconèixer?: Tinc nervis.
• El teu plat preferit? (per a qui desitgi convidar-te): El strudel: és un postre antic de l’Imperi Austro-hungarès: en aquella època, a cada casa austríaca on es menjava bé, es deia que hi havia una cuinera txeca. És com un pastís de pasta fullada, amb poma al seu interior.
• Un record de la teva vida?: No és molt alegre. La nostra fugida en la primavera de Praga. La fugida dels meus pares envers l’exili polític a Suïssa, per a començar la vida amb dues maletes.
• Un lloc d’aquest món?: Praga: por todo lo que es (por su belleza arquitectónica, por el río, por la cultura…).
• Un libre?: “Todas las bellezas del mundo”, de Jeroslav Seifert (traduït per una amiga meva que, precisament, estigué en una anterior inauguració meva aquí).
• Un escriptor?: Jaroslav Seifert.
• Del “setè art”: una pel·lícula?: Prefereixo deixar-ho per a després…
• Una afició?: Esquí alpí.
• Un somni?: No tinc cap somni: en tot cas, que siguem tots feliços i amb bona salut.
• Què és el l’art?: Per a mi -és molt personal- és una manera de definir-se, d’expressar-se, d’assumir algunes coses en el meu interior (expressar allò viscut, però sempre mantenint la bellesa). No m’agrada expressar ni la lletjor ni l’angoixa: no sóc dramàtica.
• Per a Plató, la bellesa és la crida d’un altre món per a rescatar-nos de la caverna on vivim (què et sembla?): Prefereixo mantenir la meva versió sobre la bellesa, i ho responc en la següent pregunta.
• T’has trobat amb la Bellesa (així, amb Majúscula)?: Sí, moltes vegades: prefereixo pensar més en la bellesa que en la lletjor. Allò positiu és molt més predominant  i és com la meva salvació, quelcom que m’estimula, quelcom que en dóna equilibri personal. És com la raó de viure.
• El teu mestre?: Admiro profundament Rocasastre, particularment per l’estructura dels seus quadres.
• T’identifiques amb alguna escola de pintura?: M’agrada l’impressionisme, però també admiro els cubistes. Malgrat que no m’identifico amb elles. Admiro totes les escoles de pintura: totes elles aporten coses noves.
• Un pintor a qui admires?: Miquel Cabanas Alibau. M’encisa la disposició sobre la tela; el saber perfilar amb una línia de color els objectes irregulars…
• El teu primer record del món de l’art?: Quan era jove, quan vaig començar els primers intents de dibuix: vaig admirar alguns pintors txecs de principis del segle XX: Tichy, Kupka, Schickaneder i d’altres.
• La teva primera alegria en l’art?: Haver reeixit plasmar allò que volia expressar. Quan era adolescent.
• La teva primera exposició?: A la Casa de la Cultura de Sant Cugat del Vallès, el 1999. Vaig tenir una gran alegria perquè l’acceptació per part del públic va ser enorme.
• El teu estil?: Que el defineixi en Cadena…
• El teu color?: Groc: transmet llum i alegria.
• El teu tema?: Urbà.
• Ens dius quelcom més? (el que vulguis del que vulguis): Espero que tots restin contents de la meva exposició. M’agraden les reaccions del públic.
• Alguna altra pregunta? (que desitgis que et fem): Crec que ho he dit tot, de moment…, de moment!